El gran tauró blanc genera tot tipus d'emocions contradictòries: hi ha gent que els tem, altres l'admiren i també hi comença a haver persones que el defensen. És un supervivent, que durant molts milers d'anys s’ha erigit com el dominador hegemònic del mar. "Sort que en el Mediterrani no n'hi han", pensareu alguns, però l'afirmació és equivocada.
ja que en algunes ocasions ha arribat aquesta espècie de tauró a les nostres costes.
Cal aclarir que la seva presència és anecdòtica i molt concreta. Durant el segle XX s'han registrat dos atacs de tauró blanc a les costes espanyoles, una al 1986 i una altra al 1993. Les víctimes no van morir però sí que van perdre alguna part del seu cos.
El cas més proper, però, i documentat és el que es va registrar a Tossa de Mar (la Selva) al novembre de 1992. Segons la premsa de l'època, el tauró va arribar ferit a la costa catalana i va morir poc després.
Tot i ser una espècie més temuda que perillosa (a Estats Units, per exemple,
mor més gent per atacs de gos cada any que per atacs de tauró blanc en 100 anys),
la població d'aquesta espècie està baixant a uns nivells alarmants i, segons dades de l'any passat, queden menys de 3.500 exemplars en tot el món.
S'ha registrat, doncs, un descens del 90% d'aquesta espècie animal en els darrers 20 anys. Potser caldrà fer alguna cosa si no volem que el tauró blanc només es pugui veure a les pel·lícules com un ésser destructiu i assedegat de sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada