El mite de la caverna

A vegades em dóna la sensació que només coneixem una mil·lèsima part de la realitat i del món que ens envolta. Recordo fa anys quan un periodista d'un prestigiós diari nacional em va dir: "el dia que un redactor meu faci les notícies a partir d'un resum, el faré fora, ja que ha de treballar amb tota la informació", al que jo li vaig respondre: "mai sabràs si tens una part o realment disposes de la totalitat de la informació". I la realitat és aquesta. La nostra percepció potser no és correspon amb la realitat i amb la veritat absoluta.
 

Amb el cas de Dominique Strauss-Kahn passa una història similar. Que aquest home té fama de faldiller és una realitat, però en el cas en el que s'ha vist implicat alguna cosa no queda clara (el 57% dels francesos pensa que Strauss-Kahn és víctima d'un complot). Sigui o no una conspiració, està clar que la carrera del francès no serà la mateixa, però mai sabrem el que ha passat de veritat i quines motivacions hi havia al darrera.
 
Avui també s'anuncia que Scotland Yard posarà 30 detectius i destinarà una gran quantitat de diners per investigar el cas de Madeleine McCann, la nena desapareguda fa uns 4 anys a l'Algarve de Portugal. Aquest cas també ha donat molts girs i, amb aquesta reobertura del cas, també he despertat moltes crítiques per destinar efectius quan hi ha altres necessitats. La resposta de la policia britànica és per emmarcar: les persones assignades estaven a punt de retirar-se o acollir-se a una baixa voluntària. Així que els resultats no tenen pinta de ser massa esperançadors.

Vivim a la caverna de Plató, aquella on només hi arribava una part molt petita de la informació. A vegades es deu a la nostra voluntat d’aïllar-nos, però en moltes ocasions això passa perquè se’ns amaga la realitat i perquè no sapiguem la veritat de tot. Potser si la sabéssim ens espantaríem i millor quedar-nos en la penombra de la caverna.