Marinaleda, ciudad de vacaciones

No coneixia a José Manuel Sánchez Gordillo fins fa un parell de setmanes, arran de l'apropiació indeguda (per dir-ho d'alguna manera que no ofengui a ningú) d'aliments de supermercat. A partir d'aquest moment han aparegut moltes notícies sobre l’alcalde de la localitat sevillana de Marinaleda des de fa 32 anys.

Els meus mitjans són modestos i escassos per conèixer tot el que s’ha dit sobre ell. Sí, però, que he analitzat la pàgina web oficial del poble per conèixer més el municipi i també al seu alcalde. Una de les primeres coses que m’ha sorprès és el logotip del poble, amb un escut que mostra un dibuix del poble amb un colom volant per damunt, com si de l'àngel de l'anunciació es tractés. Curiosa l'estampa, i més tenint en compte que la gent d'ideologia comunista no es caracteritza per ser massa de missa. Al voltant de l'escut hi ha un lema que diu, "Marinaleda, una utopía hacia la paz".



Un cop a dins, en l'apartat de dades generals, sorprèn que les aportacions econòmiques encara es comptabilitzin en pessetes (es parla que el pressupost quan van arribar -al 1979- era de 5 milions de pessetes i que ara és de 400 milions de pessetes). A més, com a dada curiosa, Marinaleda deu ser el primer poble que fa immersió de diners en comptes d'inversió, com es pot veure quan es parla dels diners destinats al pavelló d'esports.

Potser ara vaig de llest, però Sánchez Gordillo podria ser un visionari i ja sap que Espanya sortirà de l'euro i tornarà a la pesseta. Tal i com van les coses, no seria d'estranyar.

D'altra banda, s'ha posat de moda Sánchez Gordillo per les ocupacions, com si d'una cosa nova es tractés. Segons el web de l'Ajuntament, ja en el 1985 ja es feien aquest tipus d'actes reivindicatius (esmentats al web com Las Luchas -Logros-). Això sí, la pàgina web caldria actualitzar-la una mica, ja que si vas a l'apartat de "Acontecimientos semanales", l'únic acte que hi ha és per al 4 de desembre de 2005.

L-fan(t)s

Segons la llista vermella elaborada per la Unió per a la Conservació de la Natura (IUCN), l'elefant africà és una de les espècies animals vulnerables del nostre planeta. Tot i no trobar-se en perill d'extinció, hi ha diverses causes que poden provocar la desaparició d'aquest gran mamífer. El marfil dels seus ullals és una de les causes que pot posar-lo en perill. Segons una notícia publicada pel diari El Mundo, ja en el 2006, el preu del marfil era de 750 dòlars el quilo.

Aquest cap de setmana, com tots hem pogut descobrir, el rei d'Espanya s'ha dedicat a passar el temps caçant aquests paquiderms. A banda de ser un passatemps molt censurable, clama al cel que el monarca gasti de manera alegre una gran quantitat de diners (entre desplaçament, permisos de caça, entre d'altres) mentre la resta d'espanyols estan passant per autèntics problemes per arribar a fi de mes.

També preocupa la reacció del govern espanyol: per una banda asseguren que eren coneixedors de les activitats del rei a l'Àfrica però per l'altra banda ho desmenteixen. No sé vosaltres, però si un govern no sap posar-se d'acord amb una qüestió tan clara i concreta, hem d'estar tranquils durant 4 anys amb les decisions que poden prendre per fer-nos sortir de la crisi? A mi no em tranquil•litza gens. El fort del cas és que si el rei no s'hagués fet mal segur que mai haguéssim conegut el cas i això ens demostra que ves a saber les coses que han fet fins a la data i que no hem conegut.

A banda del debat entre monàrquics i republicans, per què serveix la monarquia? Poden caure simpàtics, poden ajudar en les relacions internacionals, però està justificat que el pressupost de la Casa Reial sigui superior als 8 milions d'euros, sense comptar els nombrosos béns immobles que tenen? Segur que a Catalunya podríem fer moltes coses amb aquests diners i podrien comprar molts plats de sopa per la gent que no té ni una casa on aixoplugar-se.

I una curiositat: un dels plats típics de Botswana (i en general del sud d'Àfrica) és el Boerewors, una botifarra que curiosament s'assembla molt a la nostra. Podem dir que el destí és capriciós? Jo sóc molt fan de la buti catalana i molt poc fan de l'Espanya de la pandereta...