La 'C' maleïda

No entens ni d'edats, ni de gèneres ni de classes socials ni races. T'emportes tot allò que se't posa per davant, com un torrent desbocat, sense que t'importi la innocència, les il·lusions i les ganes de viure. En la teva llarga llista de baixes hi trobem infants que encara no han descobert el món, nens i nenes que comencen a il·lusionar-se per la vida, joves amb multitud de projectes, persones riques i pobres i també gent gran que encara té moltes coses a fer.

Guanyes multitud de batalles i genèticament tens un funcionament perfecte, per molt que ens dolgui reconèixer-ho. Tot i que gràcies a gent que dedica tota la seva existència a derrotar-te et podem fer retrocedir, desgraciadament no et podem fer desaparèixer totalment de les nostres vides. Ets com un malson recurrent que mai desapareix i que cada dia arrenques la vida a un ésser estimat o proper.

Avui ho has tornat a fer. Has fet marxar massa aviat a una persona estimada, propera, amable, jove,  amb il·lusions i molta vida per davant. Ell et va plantar cara amb coratge, va estar 15 anys lluitant cos a cos amb tu i semblava que t'havia guanyat, però per desgràcia sempre actues a traïció; reapareixes quan menys t'ho esperes i acabes arrasant sense cap mena de remordiment, fent apagar per sempre una veu que ens acompanyava tots els divendres als apassionats de la ràdio. Una veu amable i dolça que minuts abans de les 9 de la nit entretenia a dos menuts que ja t'enyoren. Una mostra de la teva manera de ser i que ens demostra que la vida no és justa.

Somio que algun dia desapareguis i que algú trobi la manera definitiva d'eliminar-te i elevar-te a la categoria de "mal record", però fins a la data desitjada prego que estiguis sempre ben lluny dels meus éssers estimats. I sé que el dia de la teva derrota arribarà, tot i que serà encara amb patiment i amb moltes batalles que de ben segur ens costarà guanyar. 

El efecto ONG

El fenómeno de los ONG, a pesar de parecer relativamente nuevo, tiene su origen a mediados del siglo XIX. Si a principios del siglo XX ya existían más de 200 de estas organizaciones no gubernamentales, alrededor de 1990 esta cifra se multiplicó por 10, llegando a las 2.000. Más información aquí.

Desde el punto de vista comunicativo, las ONG siempre han gozado de una buena aceptación a través de los medios de comunicación. Su labor de ayudar a los más desfavorecidos ha provocado el apoyo y el tratamiento positivo por parte de los medios.

De este modo, inicialmente difundir las acciones de una ONG era un trabajo agradecido, ya que éstas gozaban de una mayor credibilidad y, en la mayoría de ocasiones, recibían un mejor trato por parte de la opinión pública que los gobiernos o las grandes empresas.

Era, hace unos años, casi tabú cuestionar o criticar la tarea de una ONG, entidades consideradas intocables, intachables e incapaces de cometer irregularidades.

¿Cuándo empieza a cambiar esta situación?

A medida que una organización va creciendo, aumenta en su complejidad. Las necesidades iniciales pueden quedar desbordadas si no se produce un crecimiento sostenible y organizado de la entidad. También la incorporación de nuevas personas puede conllevar cambios, en ocasiones negativos si la elección no es la correcta.

Un ejemplo para evidenciar el cambio y la necesidad de contrastarlo tiene lugar en 2007, cuando la ONG Arca de Zoé, dedicada inicialmente a la ayuda humanitaria para niños/as huérfanos/as, fue acusada por el rapto de varios niños chadianos.

¿Qué es el efecto ONG en comunicación?

El efecto ONG es aquel fenómeno que se da en la comunicación de nuevas empresas, asociaciones o partidos políticos, que empiezan su actividad difundiendo mensajes positivos y favorables para la mayoría de los ciudadanos.

Estas entidades gozan inicialmente de una aceptación positiva para los medios, debido a la gran difusión de mensajes positivos y al poco margen para conocer sus antecedentes. Un ejemplo es el inicio de la formación política Podemos. Este partido inició su andadura prometiendo medidas muy ventajosas para la población (rebaja de impuestos, renda mínima para los parados, favorecer el derecho a decidir en Cataluña).

Esto tuvo una excelente acogida para la opinión pública y provocó el gran despegue electoral de la formación. Sin embargo, con el paso del tiempo se van recogiendo errores, problemas y fallos que van cambiando la imagen de la entidad y que se van recogiendo en los medios de comunicación.

Así es el efecto ONG: un inicio positivo en los medios, una buena aceptación por parte de la opinión pública de nuevas entidades empresas, organizaciones. Con el paso del tiempo, sube la marea y al descubierto se observan los errores. Si una organización está equilibrada y bien organizada, el "fondo marino" estará poco dañado y se verán pocas vergüenzas. En cambio, una mala organización puede desvelar más que "pequeños hilillos de plastilina".

Así pues, el efecto ONG se debe evitar en las empresas y organizaciones que empiezan sus andaduras y que quieren potenciar la comunicación. Es bueno difundir los actos positivos, pero siempre hay que tener a punto una estrategia para amortiguar los aspectos negativos. Si se sabe capear la marea, el viaje después de las olas será mejor.

L'arrel

Fa poc més d'una setmana que has marxat. Costa d'imaginar-se la vida sense el teu somriure, sense els teus comentaris, en definitiva, sense la teva presència. És ara mateix per a mi impossible entendre la mort, pair la teva absència i ser capaç d'interioritzar que a partir d'ara hauré de caminar sense tu.

Ara em venen el cap moltes frases que he escoltat durant molts anys sobre la marxa d'un pare o d'un ésser estimat proper: "és llei de vida", "ara haurà deixat de patir"o "segur que ara estarà en un lloc millor", entre moltes altres. Frases que alleugeixen el patiment per a uns minuts, però que després deixen pas a una immensa buidor i a la cruel impossibilitat de poder gaudir de la presència d'un pare.

També és típic recordar i lloar només les coses bones de les persones que ja no estan al nostre costat. Realment seria un cínic si afirmés que tu, pare, has fet només coses bones durant els teus 69 anys de vida. De petit, pel que comentava l'avi, tu eres un trapella i els vidres -i també els gats- del barri estaven en perill quan tu hi passaves a prop. Ja des de que tinc consciència i ús de raó, tenies caràcter i a vegades poc tacte en com dir les coses. Però sigui com sigui, sé que totes les esbroncades que em vas donar eren a fi de bé, per donar-me uns valors i fer-me valorar el que tenia. Gràcies a això vaig aprendre a donar el valor real a les coses i adonar-me que els diners costen molt a guanyar.

Irònicament, sembla que els dies més bonics són cruelment el millor marc per al comiat etern. Vas marxar al migdia del 26 d'agost, amb un sol radiant i el cel ben blau, precisament quan acostumaves a gaudir del teu aperitiu mentre fullejaves els diaris i esperaves que la mare t'avisés per dinar. Realment va ser el moment més dolorós de la meva vida veure't immòbil, sense la vitalitat dels teus preciosos ulls i constatar que els meus plors i les meves súpliques no servien per retornar-te al nostre costat.

En part, em consola que has marxat amb un somriure per a tota l'eternitat, però no hi ha nit que no deixi de sentir una immensa tristesa al pensar que estàs sol, lluny de nosaltres i que passi el que passi no em retrobaré amb tu mai més, a no ser que més enllà d'aquesta existència hi hagi una altra vida. Aleshores tinc clar que després et podré retrobar i dir-te moltes coses que potser t'hauria d'haver repetit més sovint.

Fins aleshores, que sàpigues que mai t'oblidaré i que sempre estaré orgullós del pare que has estat, tant en els bons moments que he viscut al teu costat com en les situacions tenses i difícils. Descansa en pau Joaquim, o papa, com sempre t'he anomenat i com sempre faré.

Fa 10 anys...

Fa 10 anys que varem assistir a la famosa imatge del trio de las Açores. Bush, Blair i Aznar escenificaven públicament una aliança encaminada a intervenir a l'Iraq, arran de les sospites de que el país asiàtic disposava d'armes de destrucció massiva. Això va comportar una intervenció militar que va arruïnar al país i que encara avui condiciona la vida del país.

Això va passar al 2003. Avui estem al 2013 i comprovem que la història és cíclica i capritxosa, ja que es repeteixen molts elements. Avui l'objectiu és Síria, un país veí de l'Irak, que porta immers en una guerra civil des de fa molts mesos. La gota que ha fet vessar el got és la utilització d'armes químiques contra la població, però sense saber encara si ha estat el règim que governa o bé els rebels.

Estats Units ja ha deixat ben clar que pensa intervenir, amb el suport del Regne Unit però sense el suport de les Nacions Unides, les quals demanen esperar a conèixer els resultats de la investigació.

Obama, ara que es compleixen 50 anys de la cita de Martin Luther King de "i have a dream" potser hauria de reflexionar sobre les possibles conseqüències d'un atac a Síria. Primer ha de pensar quines conseqüències pot tenir una intervenció militar en aquest país de l'Orient Mitjà, mirant al mirall de països com Iraq o Afganistan. I després, si això pot comportar una onada revitalitzadora per a grups terroristes com Al Qaida, que en els darrers anys s'han fet sentir menys.

Mateixos errors, mateixes conseqüències?

Tothom recorda els atemptats de l'11M a Madrid de fa 8 anys. Les primeres aparicions del govern central al voltant de la possible autoria dels fets apuntaven sense cap mena de dubte cap a la banda terrorista ETA. A mesura que avançava el dia, l'executiu encapçat en aquell moment per José María Aznar es reafirmava en la mateixa postura, tot i que molts mitjans estrangers i nacionals informaven de tot el contrari i apuntaven a què els atemptats tenien la sagnant signatura d'Al Qaida.

A partir d'aquí ja coneixeu la història: un govern enrocat en la mateixa postura durant 3 dies, una societat que va sortir al carrer per condemnar l'atemptat i demanar que es digués la veritat i unes eleccions que van tenir lloc el 14 de març i que van provocar, contra tot pronòstic, un canvi en el govern espanyol, amb l'entrada del PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero.

Unes eleccions que ben segur les va perdre el Partit Popular per un motiu: no dir la veritat.

Han passat 8 anys des d'aleshores i avui ens trobem a les portes d'unes eleccions catalanes, que alguns asseguren que són les més trascendentals en la història del nostre país. Uns comicis que des de fa una setmana estan marcats per les acusacions de corrupció, arran d'un suposat esborrany de la policia -sortit de cop, com un bolet- que implicaria a Mas i Jordi Pujol en la trama de corrupció del "Cas Palau".

Curiosament, aquest esborrany l'ha publicat el diari El Mundo, el mateix mitjà que anys després de la tragèdia de l'11M (i quan ja s'havien identificat els culpables de la massacre) continuava assegurant que ETA era la responsable dels atemptats.

Transcorregut 5 dies, ningú ha vist aquest informe (és com el monstre del Llac Ness, tothom diu que existeix però ningú el troba), tot i que ha sortit massa gent de tots colors opinant sobre el tema (policies, jutges, ministres, expresidents de comunitat autònoma i fins i tot colpistes). I desgraciadament, el govern espanyol, en comptes d'adoptar la prudència i calmar els ànims, s'ha afegit al carro d'anar abocant dubtes, mentides i desconfiança entre la ciutadania.

Demà passat Catalunya vota. Veurem si l'estratègia -voluntària o no- del govern central per desgastar a un candidat polític se li torna a girar en contra. Diumenge sabrem la resposta.

La innocència

Mires totes les coses que et rodegen amb alegria, qualsevol petit descobriment et fa feliç. Amb els teus primers passos comences a conèixer el món com un gran tresor per descobrir, ple d'olors, de sabors i d'imatges que t'emocionen. El perill no existeix i sempre tens al teu costat un àngel de la guarda que vetlla pel teu benestar.

Realment encara no has tingut temps per conèixer l'odi, la por o la ràbia. També penses que tothom és bo i que darrera d'un somriure mai hi ha males intencions. Menys esperes que la persona que t'ha donat la vida pugui tenir a dins la perfídia o que s'hagi convertit en un diable de carn i ossos a la ciutat dels califes.

Costa entendre que algú s'aprofiti de la innocència, de la indefensió dels més fràgils, dels éssers que son i seran el nostre més preuat futur.

Mai deixem de ser innocents, mai ningú us oblidi i mai el vostre patiment quedi en un no res. Mai més.

Marinaleda, ciudad de vacaciones

No coneixia a José Manuel Sánchez Gordillo fins fa un parell de setmanes, arran de l'apropiació indeguda (per dir-ho d'alguna manera que no ofengui a ningú) d'aliments de supermercat. A partir d'aquest moment han aparegut moltes notícies sobre l’alcalde de la localitat sevillana de Marinaleda des de fa 32 anys.

Els meus mitjans són modestos i escassos per conèixer tot el que s’ha dit sobre ell. Sí, però, que he analitzat la pàgina web oficial del poble per conèixer més el municipi i també al seu alcalde. Una de les primeres coses que m’ha sorprès és el logotip del poble, amb un escut que mostra un dibuix del poble amb un colom volant per damunt, com si de l'àngel de l'anunciació es tractés. Curiosa l'estampa, i més tenint en compte que la gent d'ideologia comunista no es caracteritza per ser massa de missa. Al voltant de l'escut hi ha un lema que diu, "Marinaleda, una utopía hacia la paz".



Un cop a dins, en l'apartat de dades generals, sorprèn que les aportacions econòmiques encara es comptabilitzin en pessetes (es parla que el pressupost quan van arribar -al 1979- era de 5 milions de pessetes i que ara és de 400 milions de pessetes). A més, com a dada curiosa, Marinaleda deu ser el primer poble que fa immersió de diners en comptes d'inversió, com es pot veure quan es parla dels diners destinats al pavelló d'esports.

Potser ara vaig de llest, però Sánchez Gordillo podria ser un visionari i ja sap que Espanya sortirà de l'euro i tornarà a la pesseta. Tal i com van les coses, no seria d'estranyar.

D'altra banda, s'ha posat de moda Sánchez Gordillo per les ocupacions, com si d'una cosa nova es tractés. Segons el web de l'Ajuntament, ja en el 1985 ja es feien aquest tipus d'actes reivindicatius (esmentats al web com Las Luchas -Logros-). Això sí, la pàgina web caldria actualitzar-la una mica, ja que si vas a l'apartat de "Acontecimientos semanales", l'únic acte que hi ha és per al 4 de desembre de 2005.