Acceleració dels temps

Diversos mitjans de comunicació han publicat aquest cap de setmana que s'està analitzant la possibilitat d’avançar la majoria d'edat als 16 anys. Segurament serà una mesura que comportarà efectes positius, però alhora també conseqüències negatives. No analitzaré les conseqüències, però si que faré una reflexió: per què s'ha d'accelerar el ritme de vida?

M'explico: quan jo era petit, les coses anaven a un altre ritme. Anaves a l'escola tranquil·lament (l'única cosa dolenta que trobaves a les aules era el company de classe pesat que no et deixava tranquil), arribaves a l'adolescència amb ganes de menjar-te el món, de trobar el teu primer amor, de descobrir la festa i de ser una altra persona. Amb 18 anys, sabies que era el moment de treure't el carnet de conduir i començar a volar sol.

La societat d’avui és cada cop més exigent. Tot i que aquestes etapes encara hi són, s'han avançat perillosament en el temps. Avui en dia, hi ha nens que fumen amb 12 anys, nenes que es queden embarassades també amb 12 anys i nens que prenen drogues en edats similars. A més, l'escola s'ha convertit en un lloc hostil, alguns pateixen assetjament i que, desgraciadament, no gaudeixen del suport dels seus mestres.

Per desgràcia, aquesta acceleració no és bona. ¿Amb 16 anys s'aconseguirà la majoria d'edat per estar cotitzant més anys i poder pagar les pensions? Hi haurà gent que tindrà maduresa en aquesta edat, però altres que no. Mantinguem els ritmes naturals, que la pressió de la societat no ens ofegui.