Remar en la mateixa direcció

Tomàs Moro va ser el creador del concepte d'utopia, mitjançant la metàfora d'una societat idíl·lica, imaginària i perfecta que residia en una illa, que, casualment, s'anomenava Utopia.

Imaginem que Catalunya algun dia es pogués convertir en aquesta ínsula, amb una societat unida, cohesionada, i amb una classe política que pogués divergir en algunes qüestions però que en els grans temes remés en la mateixa direcció. D'aquesta manera es podrien resoldre els grans problemes de la societat i pensar en el que realment interessa: el benestar de la societat.

Per desgràcia, estem lluny d'aquesta societat idíl·lica, principalment perquè la majoria de forces polítiques del nostre país estan més centrades en criticar-se mútuament que a treballar pel bé del país. Diria que molts s'han oblidat que la funció d'un polític és garantir el benestar de la gent i no marcar postura i defensar la ideologia del seu partit.

Ni amb la crisi s'observa una actitud unitària. Mentre uns discuteixen, hi ha molta gent que està passant per autèntics problemes, incapaços de poder pagar els deutes i amb dificultats per anar a comprar menjar. Aquest és l'autèntic drama, però la majoria dels polítics això no ho veuen. Prefereixen llençar acusacions i no aportar cap proposta constructiva.

Potser encara no s'han adonat que la gent vol viure bé, en pau, i més endavant, quan tinguin menys problemes, ja es fixaran en les ideologies. Aquestes, encara, no donen de menjar. Només a uns pocs escollits.