Vampira, prostituta, proxeneta, pederasta...A Enriqueta Martí se l’ha conegut per molts noms i, com podem veure, cap d’ells positiu. A punt de complir-se 100 anys de les atrocitats que la van donar a conèixer, Enriqueta Martí està d’actualitat arran de l’obra que s’està fent al teatre del Raval, sota el títol La Vampira del Raval, i que gira al voltant de la seva vida. Una bona manera per descobrir la que podria ser l’assassina en sèrie més sanguinària del nostre país.
Durant els matins es dedicava a demanar almoina pels carrers de Barcelona. Per la nit, es vestia de luxe i es passejava pels voltants del Liceu per vendre els seus serveis. Aquí és on també oferia nens d’entre 3 i 14 anys per a serveis sexuals a gent de les classes benestants de la ciutat.
Aquest només era el primer pas d’entrada a una ànima perversa, malalta i mentidera. Als nens que no li servien, els matava i els utilitzava per fer ungüents i elixirs a partir dels seus fluids, dels ossos i dels seus cabells.
Mai s’ha pogut quantificar el número de nens morts a mans de la vampira del Raval, però s’especula que, com a mínim, es van trobar restes de 12 infants en l’ultima detenció. Tot i això, si realment s’hagués conegut la dimensió real dels crims, la xifra seria molt superior.
Misteriosa mort
El segrest de la Teresa Guitart, coneguda com Tereseta, va ser el seu últim crim. Una veïna xafardera va veure un dia a la nena a través d'una finestra de la casa d’Enriqueta Martí. Això va provocar l’escorcoll de la casa (amb l’excusa que hi tenia gallines) i la seva posterior detenció. Per sort, la nena va ser rescatada en vida, però altres infants no van córrer la mateixa sort.
Hi ha moltes incògnites al voltant de la seva mort. Hi ha versions que diuen que va morir linxada per les seves companyes de la presó, altres asseguren que va morir de càncer, i, finalment, hi ha la versió que Enriqueta fou executada de manera silenciosa per no delatar els noms dels seus clients.
I aquest és el gran drama, que com sempre, els poderosos implicats se’n van sortir indemnes. Protegits per la justícia del moment i culpables com ella, no van rendir comptes on i quan tocava.
Ah, i quan parlis d’ella, no li diguis Queta, que no li agrada.
Avui mentre dinava he llegit a la vanguardia la crítica i entre ells i tu crec que la aniré a veure.
ResponEliminaja t'explicaré qtal
Te la recomano. És molt bona i fins i tot estic pensant de repetir...
ResponElimina