Problemes de comunicació

En una conferència feta avui a la Universitat Autònoma de Barcelona, el periodista Andreu Buenafuente ha assegurat que el govern de José Luís Rodríguez Zapatero ha caigut per una nefasta política de comunicació. Buenafuente també ha dit que a Espanya no es té en compte la comunicació i que encara hi ha molt camí per recórrer en aquest camp.


No puc estar més d'acord amb el periodista de Reus en aquests dos punts: és evident que a Zapatero li ha passat factura no reconèixer la crisi fins que realment estàvem totalment immersos en ella i d'altra banda, fer promeses que no ha complert (recordeu allò de "apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya"?).

Els problemes de comunicació, però, és un dels aspectes que poden haver contribuït al col•lapse de l'executiu de Zapatero, però no l'únic. L'augment d'aturats, les retallades i la política erràtica en matèria d'infraestructures també han aportat desencís als seus votants i a l’opinió pública.

I sí, Buenafuente encerta de ple quan diu que no es té en compte la comunicació. És una realitat que moltes empreses i administracions no li donen importància a aquest aspecte. Menystenen el paper dels periodistes i es dediquen a posar traves a la seva feina. També es dóna el cas que moltes institucions apliquen el criteri de callar i esperar que passi de llarg el problema. En algunes ocasions aquesta solució pot ser vàlida, però al final la veritat surt a la llum. Això provoca que les clatellades contra l'entitat siguin encara més fortes i que, a més, s'hi sumi l'enuig del periodista i del mitjà.

Jo sóc periodista i he treballat majoritàriament en departaments de premsa. Entenc que la feina d'aquestes àrees és fer de pont entre el mitjà i la institució, sense posar pegues i actuar amb la màxima transparència possible. També els mitjans, però, han d'informar amb la màxim rigor possible, sense subjectivismes i mai decantant-se per una de les fonts citades. Potser així es millorarà la informació que rep la ciutadania i s’aportarà un punt de vista més proper a la realitat.