Els silencis

Normalment, la paraula silenci és sinònim de pau, de tranquil•litat. A tots ens ve al cap una platja deserta, sense gent, i amb el remor suau de les ones arribant a les nostres orelles, o bé ens fa pensar en un prat verd, banyat pel calor del sol i el xiuxiueig del vent. Hi ha silencis, però, que són tensos, silencis que no agraden i que incomoden, quan moltes veus criden enmig de la multitud i veuen com el seu imatge es dilueix entre la gent.

Ahir es va presentar l'Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics del 2010, on es fa un repàs de temes d'interès general que han passat desapercebuts i que cap gran mitjà ha tractat en profunditat. Abusos de poder en els Centres d'Internament d'Immigrants de Barcelona i València, les possibles agressions racistes i feixistes a València i els silencis sobre escàndols relacionats amb la família Reial, entre d’altres temes. Tot i haver superat des de fa anys una dictadura, encara veiem, doncs, que hi ha sectors i temes que es lliuren de la premsa i que mai arriben a la ciutadania.

Això posa de rellevància que tots els mitjans segueixen les mateixes rutines, agafen els temes de moda del moment i els estiren com un xiclet fins que es trenca, però sense abordar en la investigació i en buscar més enllà del comunicat de premsa i de la trucada de rigor a una font (en pocs casos se'n consulta una altra).

Potser caldria ser valents i anar més enllà. Segurament el periodista ho vol fer, però clar, tots els mitjans estan lligats de peus i mans per empreses i lobbys de poder que marquen la línia editorial del mitjà. Així serà difícil que temes incòmodes per alguns vegin la llum i trenquin el silenci (incòmode).