La manipulació

Des de la nit d'ahir circula per la xarxa un vídeo que he visualitzat diverses vegades. En ell s'intenta vincular a uns presumptes mossos vestits de paisà amb l'inici dels aldarulls registrats ahir al voltant del parc de la Ciutadella. Potser encara estaré massa adormit, però en cap moment es veu a cap dels individus assenyalats iniciant accions violentes. El que sí queda clar és la llarga llista d'insults que reben i que ells aguanten estoicament.

Per a ser objectiu, també he fet un repàs a la majoria dels diaris catalans per fer un seguiment de la notícia i dels lamentables fets succeïts ahir. Mentre, recordo haver llegit en diverses xarxes socials que els indignats no volien privar als parlamentaris de què fessin la seva activitat diària i que la violència és cosa de quatre.

Quedo sorprès quan veig les fotografies dels setges a parlamentaris com Santi Vila, Ernest Maragall, Joan Boada, Alfons López Tena, entre d'altres. La gent que hi ha al voltant, cridant improperis i insultant, en cap de les fotografies es repeteix. Per tant, aquests quatre sembla que són uns quants més.

Aquest no és el camí. Que els polítics poden tenir una part de responsabilitat, però la crisi la pateix la humanitat sencera, no només Catalunya. Grècia, Portugal, Islàndia, Espanya i també el Sudan, que no oblidem que continua en guerra civil des de fa anys i que ells sí tenen motius per estar indignats quan tot el món ignora el seu patiment. Si ens dediquem a aturar l'activitat d'un país bloquejant tot el que s'hi fa anem de cap al precipici.

Els indignats poc han sabut transmetre els temes que han analitzat i debatut. Bé, en realitat ahir pretenien fer el debat dels pressupostos entre tots, com si estiguéssim a la Marbella de Gil (anem bé). Sí que han après, però, a manipular la informació i a tirar pilotes fora quan es passen de la ratlla. I en el moment que se’ls tracta de manera negativa (informativament parlant), la culpa és dels mitjans. Sempre el missatger es menja el problema, això no canvia.