Tot i que la concepció actual dista molt a la de fa anys, encara hi ha països que pensen que l'aigua és un recurs que mai s'esgota i que sempre se'n podrà trobar. Això passa en països emergents, rics en recursos hídrics i que mai han tingut problemes. Fins ara.
Un dels casos més destacats és el de l'Índia. Aquest és un país de contrastos, ja que mentre hi ha zones del país devastades per les intenses pluges originades pels vents monzònics, la capital -Nova Delhi- s'enfronta a problemes de subministrament d'aigua i a un descens constant del nivell dels seus aqüífers. A més, el mal estat de les canonades fa que l'aigua potable no estigui garantida i que la gent no s'atreveixi a veure aigua de l'aixeta.
No oblidem que un dels rius més cabalosos del món, el Ganges, també comença a evidenciar indicis de defalliment, i allà on és més preocupant, en el seu naixement Hi ha dades que demostren un descens del nivell de les aigües subterrànies de fins a 6 centímetres per any.
Una dada que no convida a l'optimisme. Si això li sumen els greus problemes en el sanejament (rius contaminats) que arrossega el país, la cosa encara es posa més complicada.
L'altre país emergent (ja li podríem dir superpotència) és la Xina. Una nació molt poderosa que no ha estat capaç de gestionar bé la seva riquesa d'aigua. Un exemple és la presa de les Tres Gorges, un projecte faraònic que es va crear amb l'objectiu de poder generar energia elèctrica.
Dos anys després d'haver finalitzat els treballs, el govern xinès admet que aquesta presa genera problemes mediambientals. I no s'equivoquen, ja que en poques setmanes s'ha passat d'una sequera més absoluta a importants inundacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada