Els dos eixos de la balança

El mar, a l'estiu, sempre està de moda. Milers de turistes s'apilen a les platges per poder-se torrar al sol i gaudir del bany curatiu de l'aigua salada. No obstant, en les darreres setmanes alguns no han pogut gaudir de la platja per diversos motius.

Al sud d'Espanya, per exemple, s'han detectat darrerament moltes meduses. A Màlaga, per exemple, se'n van recollir al voltant d'unes 4 tones fa una setmana, generant molts inconvenients (i indignació) als banyistes.

A milers de quilòmetres d'aquí, a Austràlia, també estan preocupats quan miren mar endins. El cap de setmana passat, un gran tauró blanc (batejat amb el nom de Brutus per la premsa local) va atacar a un surfista provocant-li la mort. Aquest és el cinquè atac mortal de tauró a Austràlia en els darrers 10 mesos i les autoritats s'estan plantejant de deixar de protegir aquesta espècie de peix.

Tot i que els dos temes semblen estar molt allunyats, en el fons estan a la mateixa balança. La proliferació de meduses en els nostres mars es deu a la sobreexplotació pesquera, a l'absència de depredadors naturals (peix lluna i tortugues). En el cas del tauró, precisament sembla que és el contrari. L'absència d'aliments pot fer que els taurons s'apropin més a la costa (veure el vídeo a continuació) i per això es registrin més atacs.

La solució, més enllà de deixar de protegir al tauró blanc o buscar fórmules per evitar l'arribada de meduses a les platges, hauria d'anar en controlar la pesca, reintroduir determinades espècies i evitar que els oceans es converteixin en deserts humits. Si el que volem, però, és que les platges siguin piscines immenses i sense molèsties, anem pel camí correcte.

Els àugurs

En la majoria de casos que passa alguna desgràcia o que es confirma un esdeveniment negatiu, sempre hi ha algú del teu entorn que et contesta: "ja es veia a venir", o bé et remata amb una frase que encara fa més ràbia com "jo ja sabia que passaria això".

És molt fàcil fer prediccions de les coses que ja han passat. El mèrit seria fer-les de manera anticipada i poder esquivar els problemes que et puguin venir. Això, malauradament, passa poques vegades i, en els casos que algú s’aventura a fer pronòstics, aquest és engolit per l’espiral del silenci i tractat de boig.

En l'actual context econòmic cada dia abunden més els àugurs. Podem trobar des de catedràtics en Economia, premis Nobel i membres destacats d'institucions com l'FMI, el BCE o la Unió Europea. Ara tots són molt valents i anuncien que s'han de fer més sacrificis per evitar la caiguda d'algunes economies. Això sí, fa 4 anys estaven tots molt callats. Desconeixem però, si era un silenci voluntari (esperant la caiguda) o bé d’ignorància. Jo m’inclino més pel segon.

Clar, juguen a cavall guanyador: si les coses empitjoren es penjaran la medalla dient que ja ho van pronosticar. En cas que s'equivoquin, diran que era una advertència perquè la gent es posi les piles i actuï de manera responsable. Sigui com sigui, quedaran igual de bé. El que desconeixem és com quedarem tots plegats.