Fa 10 anys que varem assistir a la famosa imatge del trio de las Açores. Bush, Blair i Aznar escenificaven públicament una aliança encaminada a intervenir a l'Iraq, arran de les sospites de que el país asiàtic disposava d'armes de destrucció massiva. Això va comportar una intervenció militar que va arruïnar al país i que encara avui condiciona la vida del país.
Això va passar al 2003. Avui estem al 2013 i comprovem que la història és cíclica i capritxosa, ja que es repeteixen molts elements. Avui l'objectiu és Síria, un país veí de l'Irak, que porta immers en una guerra civil des de fa molts mesos. La gota que ha fet vessar el got és la utilització d'armes químiques contra la població, però sense saber encara si ha estat el règim que governa o bé els rebels.
Estats Units ja ha deixat ben clar que pensa intervenir, amb el suport del Regne Unit però sense el suport de les Nacions Unides, les quals demanen esperar a conèixer els resultats de la investigació.
Obama, ara que es compleixen 50 anys de la cita de Martin Luther King de "i have a dream" potser hauria de reflexionar sobre les possibles conseqüències d'un atac a Síria. Primer ha de pensar quines conseqüències pot tenir una intervenció militar en aquest país de l'Orient Mitjà, mirant al mirall de països com Iraq o Afganistan. I després, si això pot comportar una onada revitalitzadora per a grups terroristes com Al Qaida, que en els darrers anys s'han fet sentir menys.
