Vides al límit

Sovint escoltem pel carrer que "el món està ben boig", una frase que en èpoques com la que estem vivint es repeteix de manera constant. Potser no ens adonem que el món no té cap culpa, que es comporta sempre de la mateixa manera i que els dements som els que habitem en ell i que tenim consciència.

Darrerament he conegut casos on es constata que la gent a vegades supera uns límits que mai hauria de travessar. S'encaminen cap el precipici, sense adonar-se que la vida és el regal més gran que tenim. Culpen al món de la seva desgràcia i pensen que tothom està en contra d'ells. És com si una petita taca d'oli pensés que ocupa més que tot un oceà.

I és evident que aquesta gent necessita ajuda, però pensen que ningú els escoltarà, que cridaran enmig de la multitud i que la seva veu quedarà engolida pels centenars d'ànimes al seu voltant. I no és així, sempre cal cridar, donar l'esquena a les desgràcies i tirar endavant. Encara que no ho sembli, sempre hi ha un camí, una llum a l'horitzó que ens marca les passes i una mà que ens agafa quan més ho necessitem.

¿Et podem creure, Mariano?

Totes les enquestes et donen com a vencedor de les properes eleccions generals. Guanyaràs per golejada (a no ser que hi hagi una catàstrofe) i a l'estil d'Helenio Herrera, sense baixar de l'autocar. Entre les poques mesures que has avançat del teu programa, assegures que no faràs retallades (tot i que al Salvados d'ahir deies que eliminaries moltes empreses públiques i per mi això és retallar), que no pujaràs els impostos ni tocaràs les pensions. Et podem creure que això serà així?

De moment el teu historial polític no és massa alentador. Ets l'inventor de l'expressió "hilillos de plastelina" en relació a l'enfonsament del vaixell Prestige. Vas voler minimitzar un problema que s'ha convertit en una de les pitjors catàstrofes ambientals d'Espanya.

Has venut espanyolitat a tort i a dret, acusant a moltes comunitats autònomes de separatistes i de mals patriotes. Després, però, per culpa d'un micròfon que no es volia apagar, assegures que la desfilada militar del 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, és un "coñazo". Mal ejemple que dóna un patriota com tu.

I ahir, a Salvados de la Sexta, vas donar una imatge que a mi em va preocupar molt (Rubalcaba tampoc em va donar cap esperança), sobretot, per la falta de confiança que generes. Molt dubitatiu en les respostes i sense cap solució concreta per solucionar la crisi que patim. Tot i això, amb Rubalcaba vareu coincidir en un tema: cap dels dos va donar la xifra del que us costa la campanya electoral d'enguany. Anem bé...

Bocamoll

Diversos mitjans es fan ressò avui de la biografia del futbolista Slatan Ibrahimovic, un jugador brillant però alhora polèmic. Sorprèn que es faci tant cas de les declaracions del davanter suec, tenint en compte que va passar amb més pena que glòria per Can Barça.

El més lamentable de tot són les afirmacions que fa Ibrahimovic sobre companys que va tenir al Barça. Primer de tot, assegura que va se sentia gelós de Messi i que aquest estava massa protegit per Guardiola. Suposo que el tal Slatan no s'ha parat a repassar els premis que ha acumulat l'astre argentí en els darrers anys i la quantitat de gols que marca per temporada, cosa que ell no fa.

També es queda a gust sobre Guardiola, dient que té por de Mourinho i que hagués agredit a l'entrenador català si hagués continuat al Barça. Només cal dir-li que amb actituds així s'entén que no triomfés a Barcelona i que jugadors com ell, quan més lluny, millor. Mai passarà a la història del club un mercenari que no ha dubtat en vestir la samarreta dels dos equips de Milan.

Ja, però, també un comentari per tenir en compte: quin interès té la biografia d'un jugador jove, polèmic i amb fama de conflictiu i que no ha guanyat res? Informant d'aquestes polèmiques només contribuïm a què la gent compri la seva biografia i es parli d'ell del que fa fora del camp. Clar, el que fa a dins no desperta massa interès.