No entens ni d'edats, ni de gèneres ni de classes socials ni races. T'emportes tot allò que se't posa per davant, com un torrent desbocat, sense que t'importi la innocència, les il·lusions i les ganes de viure. En la teva llarga llista de baixes hi trobem infants que encara no han descobert el món, nens i nenes que comencen a il·lusionar-se per la vida, joves amb multitud de projectes, persones riques i pobres i també gent gran que encara té moltes coses a fer.
Guanyes multitud de batalles i genèticament tens un funcionament perfecte, per molt que ens dolgui reconèixer-ho. Tot i que gràcies a gent que dedica tota la seva existència a derrotar-te et podem fer retrocedir, desgraciadament no et podem fer desaparèixer totalment de les nostres vides. Ets com un malson recurrent que mai desapareix i que cada dia arrenques la vida a un ésser estimat o proper.
Avui ho has tornat a fer. Has fet marxar massa aviat a una persona estimada, propera, amable, jove, amb il·lusions i molta vida per davant. Ell et va plantar cara amb coratge, va estar 15 anys lluitant cos a cos amb tu i semblava que t'havia guanyat, però per desgràcia sempre actues a traïció; reapareixes quan menys t'ho esperes i acabes arrasant sense cap mena de remordiment, fent apagar per sempre una veu que ens acompanyava tots els divendres als apassionats de la ràdio. Una veu amable i dolça que minuts abans de les 9 de la nit entretenia a dos menuts que ja t'enyoren. Una mostra de la teva manera de ser i que ens demostra que la vida no és justa.
Somio que algun dia desapareguis i que algú trobi la manera definitiva d'eliminar-te i elevar-te a la categoria de "mal record", però fins a la data desitjada prego que estiguis sempre ben lluny dels meus éssers estimats. I sé que el dia de la teva derrota arribarà, tot i que serà encara amb patiment i amb moltes batalles que de ben segur ens costarà guanyar.
