Polítics quotidians

No sabem si és perquè estem en temps de crisi, però darrerament m'adono que les mesures proposades pels nostres polítics deixen molt que desitjar. Durant la setmana passada, el vicepresident primer del Govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va anunciar –com ja sabeu- un paquet de mesures per reduir el consum energètic en el nostre país.

Per no criticar d'entrada, podem dir que inicialment és una mesura comprensible, lògica i adequada en els temps que estem vivint. No obstant, la cosa comença a canviar quan veus que les propostes s'encaminen a reduir la velocitat en 10 km/h a les autopistes, a canviar les bombetes del carrer, entre d’altres. El més preocupant, però, és quan s'assegura que amb mesures així es pretén fomentar l'ús del transport públic.

Molt bonic instar a la gent que deixi els seus cotxes a casa i agafi, per exemple, la Renfe. A nivell teòric, està molt bé. Però en Rubalcaba (a qui li desitjo una ràpida recuperació del seu problema de salut) ha viatjat durant un mes seguit en transport públic? En cas que no fos així li demanaria que, per exemple, fes el trajecte entre Girona i Barcelona o entre Terrassa i Barcelona per veure la precarietat d'aquest servei. Segur que un mes després, prendria un altre tipus de decisions.

En aquest sentit, el dia que vegi a un polític fent proves sobre el terreny abans d'aplicar determinades mesures, aquest tindrà el meu suport i la meva admiració. No obstant, per desgràcia la majoria d’ells només fan servir el metro, el Bicing o altres mitjans sostenibles abans d’unes eleccions per mostrar una cara que no tenen. Això sí, la seva cara real és, sobretot, dura.

Llibre de reclamacions

Són dos estils diferents (cosa molt evident). L'un reservat, cuida molt el llenguatge (no en va és un gran lector) i mai es passa de la ratlla: és admirat. L'altre és tot el contrari: pateix d'incontinència verbal, menysprea amb facilitat i la humilitat no és la seva millor qualitat.

Comencem per aquest últim. Durant aquesta setmana l'hem escoltat en la seva "millor" versió: ha menyspreat a professionals que fan la seva feina i també li ha faltat al respecte a un company de professió, sense oblidar un atac d'ego brutal que ha patit (i amb aquest en portem ja....).

L'altre, per la seva banda, porta una setmana amb problemes de salut (res que no es pugui arreglar amb paciència i repòs), però això no li ha impedit estar en el seu lloc de treball. Tot i això, li hem pogut veure el patiment a la seva cara (i no feia teatre del bo) i això li ha passat factura. Esperem que la seva recuperació sigui ràpida.

El primer rondina i sempre té el llibre de reclamacions a punt (fins i tot en alguns casos ha presentat 13 queixes), el segon no. Són dos estils diferents (tant a nivell professional com personal). Suposo que no cal que digui qui són...