"Passa-la la dreta" o bé "jo en comptes d'aquest jugador posaria aquest altre per donar profunditat a l'equip", són frases molt habituals en un estadi de futbol. Tothom opina i tots pensen que ho poden fer igual o millor que l'entrenador que estigui al càrrec de l'equip. Des de la llunyania es prenen decisions fàcils, sense pressió i que, de ben segur, en el cas de sustentar la responsabilitat real de l'entrenador, no serien tan senzilles o evidents.
En el món del periodisme passa el mateix. Molta gent creu que poden escriure millor que alguns periodistes de premsa escrita o que podrien presentar les notícies amb molta més gràcia que alguns presentadors. No saben que la gent que hem estat estudiant la carrera no ha estat per caprici i que hem après moltes coses que, encara que no ho semblin, ens ajuden a desenvolupar la nostra feina. Clar, escriure i omplir un paper amb lletres tothom ho pot fer. La gràcia és fer-ho de la manera adient.
En els dos exemples, i en molts aspectes de la vida, les coses es veuen més clares des de la llunyania. Tot i no ser partidari de les curses de braus, la frase "los toros se ven mejor desde la barrera" és molt encertada en aquests casos. En les dues professions hi ha fluxos, pressions i moviments que les condicionen. Per això, com diria en José Maria Garcia, que "cada palo aguante su vela".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada