Som esponges i sempre fem el possible per aprendre més, per acumular el màxim de coneixement. Diuen que la informació és poder i per això les persones ens alimenten i processem molta informació. Hi ha un dia, però, que comences a oblidar-te de les coses, a recordar temes de manera parcial i tot el que tens dins el teu cervell es va desdibuixant.
Com si fos un glaçó que es desfà per la calor, hi ha persones que amb el pas dels anys perden la memòria i potser arriba un dia en què no recorden el nom dels seus éssers més estimats i, fins a última instància, s'obliden de qui són.
Perdre records, oblidar sensacions, no recordar-se del primer petó, del dia que va passejar sota les estrelles amb la persona que més ha estimat, no recordar el primer somriure dels teus fills (i també la primera bronca, jeje). Pensar que res ha existit i no patir cap mena d'emoció: ja ploraran per aquests oblits els que t'acompanyen i sempre estaran al teu costat.
Només espero que aquest no sigui el teu cas i que mai oblidis que no et deixarem sol.
Sincerament m'ha emocionat el teu blog; felicitats Xavi. Són de les pitjors enfermetats i es necessita fortalesa, suport i la estima incondicional dels teus. Sempre s'ha de tenir esperança i una cosa està clara: mai obliden la estima.
ResponElimina