Una vida que s'apaga, l’adéu a un ésser estimat, separar-te d'algú important en el teu dia a dia. A tots ens angoixa el final de les coses, sobretot perquè no sabem com afrontar-lo, perquè desconeixem quin serà el camí que trobarem davant nostre. Tampoc sabem si aquest camí serà llarg, fàcil i si tindrà moltes ondulacions.
La vida està plena d'incerteses i mai sabrem quin és la millor via per a nosaltres. Com si d'una ruleta es tractés, sabem que una decisió ens pot portar a l'èxit més absolut o a la més profunda de les decepcions. L'important, però, és sempre tirar endavant, ja que seria perillós quedar-se aturat per por al que pugui passar i perdre't un món meravellós.
Ens espanten els finals. Fins i tot quan veus una bona pel•lícula o gaudeixes d'un bon llibre lamentes que s'acabi. Però la vida segueix i saps que veuràs més pel•lícules i llegiràs molts més llibres. Alguns els devoraràs en cinc minuts, altres els deixaràs a mitges i també n'hi hauran alguns que llegiràs més d'una vegada a la vida.
Nosaltres, però, tenim la clau d'escriure el llibre de la nostra vida i donar-li el final que més ens agradi. I si l'editorial que ens l'ha de publicar no està d'acord amb els continguts en buscarem una altra.
Sempre surt el sol encara que hi hagi una eterna nit, sempre hi ha llums que ens acompanya i, de vegades, allò que semblava que no hi ha més camí neix d'un millor. No crec en els finals sinó en escriur millors capítols de la nostra vida amb els personatges i fets que ens dona vida.
ResponEliminaFelicitats Xavi
Sempre un final dóna lloc a un naixement. Tant la vida com la mort estan connectats i són la mateixa cadena. Mai ens hem d'obsessionar en agafar un camí i a vegades cal agafar dreceres o, definitivament, canviar de ruta.
ResponElimina