dijous, 3 de març del 2011

Llibre de reclamacions

Són dos estils diferents (cosa molt evident). L'un reservat, cuida molt el llenguatge (no en va és un gran lector) i mai es passa de la ratlla: és admirat. L'altre és tot el contrari: pateix d'incontinència verbal, menysprea amb facilitat i la humilitat no és la seva millor qualitat.

Comencem per aquest últim. Durant aquesta setmana l'hem escoltat en la seva "millor" versió: ha menyspreat a professionals que fan la seva feina i també li ha faltat al respecte a un company de professió, sense oblidar un atac d'ego brutal que ha patit (i amb aquest en portem ja....).

L'altre, per la seva banda, porta una setmana amb problemes de salut (res que no es pugui arreglar amb paciència i repòs), però això no li ha impedit estar en el seu lloc de treball. Tot i això, li hem pogut veure el patiment a la seva cara (i no feia teatre del bo) i això li ha passat factura. Esperem que la seva recuperació sigui ràpida.

El primer rondina i sempre té el llibre de reclamacions a punt (fins i tot en alguns casos ha presentat 13 queixes), el segon no. Són dos estils diferents (tant a nivell professional com personal). Suposo que no cal que digui qui són...

2 comentaris:

  1. No es pot dir més clar i amb una veritat com un temple!!! Dos estils completament diferents i que amb un, personalment ja cansa de la seva història de sempre, i l'altre és un plaer escoltar-lo.

    ResponElimina
  2. Sí, en el que es queixa se li podria cantar allò que un compatriota seu va dir a la Plaça de Sant Jaume: "blancos llorones, saludad a los campeones".

    ResponElimina