Des de fa anys que assisteixo, sorprès, a les picabaralles que es generen dins el Tribunal Constitucional, com si d’un pati d’escola es tractés. Amb la llarga travessia del desert per aprovar l’Estatut de Catalunya varem estar 4 anys pendents que una sèrie de persones es posessin d’acord en aprovar una norma.
El que més em sorprenia (a més de trigar tant en desencallar un tema), era que hi ha magistrats considerats progressistes i uns altres que tenen més aviat un tarannà més conservador. Un eufemisme per dir que uns els ha posat el PSOE i uns altres els ha col•locat el PP.
Sempre he pensat que la justícia és imparcial (i cega), que no entén de colors, de races ni d’ideologies polítiques. Veig que anava errat i que un òrgan que està escollit per interessos polítics no té cap mena de veracitat a l’hora d’aplicar la justícia.
Potser algun dia s’hauria d'establir l’elecció dels seus magistrats per sufragi universal, amb candidats “a priori” no lligats a cap partit i amb l’objectiu que hagi de regir la justícia: que sigui cega i que no es guiï per cap element subjectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada