Justícia ¿imparcial?

Des de fa anys que assisteixo, sorprès, a les picabaralles que es generen dins el Tribunal Constitucional, com si d’un pati d’escola es tractés. Amb la llarga travessia del desert per aprovar l’Estatut de Catalunya varem estar 4 anys pendents que una sèrie de persones es posessin d’acord en aprovar una norma.

El que més em sorprenia (a més de trigar tant en desencallar un tema), era que hi ha magistrats considerats progressistes i uns altres que tenen més aviat un tarannà més conservador. Un eufemisme per dir que uns els ha posat el PSOE i uns altres els ha col•locat el PP.

Sempre he pensat que la justícia és imparcial (i cega), que no entén de colors, de races ni d’ideologies polítiques. Veig que anava errat i que un òrgan que està escollit per interessos polítics no té cap mena de veracitat a l’hora d’aplicar la justícia.

Potser algun dia s’hauria d'establir l’elecció dels seus magistrats per sufragi universal, amb candidats “a priori” no lligats a cap partit i amb l’objectiu que hagi de regir la justícia: que sigui cega i que no es guiï per cap element subjectiu.

El 'yeti' català

Els catalans som meravellosos i tenim de tot. Disposem d'una llengua i una cultura pròpies, un Estatut propi (potser ara no és el millor moment per treure'n pit), un dels millors equips de futbol del planeta, entre d'altres virtuts.

També en aquells temes que no són tan vistosos, Catalunya dóna exemple, i fins i tot disposa del seu propi abominable home de les neus, o Yeti para los amigos. En els Pirineus catalans s'ha pogut veure en diverses ocasions (suposadament) una bestiola coneguda com el Simiot, i que seria el parent llunyà del temut Yeti de l'Himalaia.

El primer exemple va tenir lloc al 1979, en una zona del Pirineu d'Osca (sí, és Aragó, però fa anys estàvem units amb ells, no?) coneguda com Peña Montañesa. En aquesta zona d'alta muntanya, uns llenyataires van ser atacats per un ésser d'aspecte simiesc. Com acostuma a passar en casos d'aquest tipus, no se'l va tornar a veure.

Ja fa menys anys es va donar a conèixer a l'estiu de 1989 el contacte d'un animaló semblant en una zona del Coll d'Ares, en el Pirineu de Girona, amb un grup d'excursionistes. Ja en cròniques del segle X es parla d'aquest ésser per la mateixa zona i una llegenda del poble d'Arlés de Tec (veure aquest post) narra que les relíquies de Sant Abdó i Senen van servir per allunyar els simiots de la zona. A la foto següent es pot veure com està representat en una església d'Arlés de Tec.

Serà complicat saber si existeixen realment i també podem donar gràcies que a les muntanyes d'altres zones d'Espanya no hi ha animals semblants. En cas contrari, no seria estrany que el Tribunal Constitucional obligués a espanyolitzar el nom del simiot, per si de cas.