Mateixos errors, mateixes conseqüències?

Tothom recorda els atemptats de l'11M a Madrid de fa 8 anys. Les primeres aparicions del govern central al voltant de la possible autoria dels fets apuntaven sense cap mena de dubte cap a la banda terrorista ETA. A mesura que avançava el dia, l'executiu encapçat en aquell moment per José María Aznar es reafirmava en la mateixa postura, tot i que molts mitjans estrangers i nacionals informaven de tot el contrari i apuntaven a què els atemptats tenien la sagnant signatura d'Al Qaida.

A partir d'aquí ja coneixeu la història: un govern enrocat en la mateixa postura durant 3 dies, una societat que va sortir al carrer per condemnar l'atemptat i demanar que es digués la veritat i unes eleccions que van tenir lloc el 14 de març i que van provocar, contra tot pronòstic, un canvi en el govern espanyol, amb l'entrada del PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero.

Unes eleccions que ben segur les va perdre el Partit Popular per un motiu: no dir la veritat.

Han passat 8 anys des d'aleshores i avui ens trobem a les portes d'unes eleccions catalanes, que alguns asseguren que són les més trascendentals en la història del nostre país. Uns comicis que des de fa una setmana estan marcats per les acusacions de corrupció, arran d'un suposat esborrany de la policia -sortit de cop, com un bolet- que implicaria a Mas i Jordi Pujol en la trama de corrupció del "Cas Palau".

Curiosament, aquest esborrany l'ha publicat el diari El Mundo, el mateix mitjà que anys després de la tragèdia de l'11M (i quan ja s'havien identificat els culpables de la massacre) continuava assegurant que ETA era la responsable dels atemptats.

Transcorregut 5 dies, ningú ha vist aquest informe (és com el monstre del Llac Ness, tothom diu que existeix però ningú el troba), tot i que ha sortit massa gent de tots colors opinant sobre el tema (policies, jutges, ministres, expresidents de comunitat autònoma i fins i tot colpistes). I desgraciadament, el govern espanyol, en comptes d'adoptar la prudència i calmar els ànims, s'ha afegit al carro d'anar abocant dubtes, mentides i desconfiança entre la ciutadania.

Demà passat Catalunya vota. Veurem si l'estratègia -voluntària o no- del govern central per desgastar a un candidat polític se li torna a girar en contra. Diumenge sabrem la resposta.

Una serp amb molts caps

Avui, tot el món torna a parlar de Bin Laden. Es tanca així un cicle iniciat fa prop de 10 anys amb els atemptats de l'11 de setembre als Estats Units i que van convertir al multimilionari saudita en l’home més buscat del planeta. La seva defunció ens ha agafat a tots per sorpresa, ja que alguns el donaven per mort des de fa anys i altres pensaven que mai se li donaria caça.

A tot el món, però sobretot als Estats Units, s'ha desfermat l'eufòria. Normal que el país celebri una mort com una victòria, ja que s'elimina al responsable del pitjor atemptat contra els EUA, el que va ferir de gravetat el cor de la nació nord-americana.

És normal que una notícia com aquesta es consideri com a molt positiva, però també cal ser prudents i no deixar-se emportar per l’entusiasme desbocat. Al Qaida té molts caps, i el que és pitjor, molts fidels a la causa que no dubtaran en sacrificar la seva vida per l'Islam i per la guerra santa. Aquesta organització terrorista, a més, té diverses cèl·lules que treballen de manera autònoma i que poden actuar en qualsevol moment.

L'eufòria, doncs, ha de ser substituïda per la prudència i per extremar les precaucions, ja que segurament hi haurà algú que intentarà venjar la mort del multimilionari saudita. La mort de Bin Laden és un cop mortal a Al Qaida, però no definitiu, i cal continuar amb la lluita. S’ha guanyat una batalla, però no la guerra.