La noia del metro

Una noia morena, amb mirada trista. Tocant la guitarra i cantant a l'estació de metro del carrer 14 de Nova York. Un dia qualsevol, va passar per la parada un executiu de la companyia discogràfica EMI i es va fixar en ella. A partir d'aquí, comença la carrera discogràfica de Patti Rothberg.

Semblarà una història inventada, però realment els començaments d'aquesta cantautora novaiorquesa van anar així. El seu disc de debut (Between the 1 and the 9, en al•lusió a la parada de metro on actuava) va tenir una bona acollida per la crítica i li va permetre fer gira per als Estats Units al costat de grups com Garbage, Midnight Oil o els Black Crowes.

Des d'aleshores ha editat tres discos més. Un exemple que la sort no ens somriu a tots de la mateixa manera, però sempre l'hem de buscar perquè algun dia ens la podem trobar i no sabrem què dir-li.

Anem per mal camí

Vivim moments d'incertesa. Hi ha molta gent que no sap si la feina que té li durarà molt temps, altres desconeixen si podran pagar la hipoteca. Un panorama poc alentidor. En el camp dels mitjans de comunicació la cosa encara pinta pitjor.

En els darrers anys hem viscut el tancament de diversos mitjans de comunicació (Diari Metro, Locàlia, entre d'altres), la fusió de capçaleres (Avui i El Punt) i les reduccions de plantilla a ràdios prestigioses com la Cadena SER. Si ja la crisi està fent molt mal a les empreses de comunicació, ara s'obre un altre front: l'enfrontament entre ràdio pública i privada.

No pretenc amb aquest post defensar qui té la raó. Només vull destacar que aquest episodi encara farà més mal als mitjans de comunicació catalans, i en concret, les ràdios. Si a més d'estar en una situació complicada ens posem pals a les rodes, el futur pinta malament.

Polítics quotidians

No sabem si és perquè estem en temps de crisi, però darrerament m'adono que les mesures proposades pels nostres polítics deixen molt que desitjar. Durant la setmana passada, el vicepresident primer del Govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va anunciar –com ja sabeu- un paquet de mesures per reduir el consum energètic en el nostre país.

Per no criticar d'entrada, podem dir que inicialment és una mesura comprensible, lògica i adequada en els temps que estem vivint. No obstant, la cosa comença a canviar quan veus que les propostes s'encaminen a reduir la velocitat en 10 km/h a les autopistes, a canviar les bombetes del carrer, entre d’altres. El més preocupant, però, és quan s'assegura que amb mesures així es pretén fomentar l'ús del transport públic.

Molt bonic instar a la gent que deixi els seus cotxes a casa i agafi, per exemple, la Renfe. A nivell teòric, està molt bé. Però en Rubalcaba (a qui li desitjo una ràpida recuperació del seu problema de salut) ha viatjat durant un mes seguit en transport públic? En cas que no fos així li demanaria que, per exemple, fes el trajecte entre Girona i Barcelona o entre Terrassa i Barcelona per veure la precarietat d'aquest servei. Segur que un mes després, prendria un altre tipus de decisions.

En aquest sentit, el dia que vegi a un polític fent proves sobre el terreny abans d'aplicar determinades mesures, aquest tindrà el meu suport i la meva admiració. No obstant, per desgràcia la majoria d’ells només fan servir el metro, el Bicing o altres mitjans sostenibles abans d’unes eleccions per mostrar una cara que no tenen. Això sí, la seva cara real és, sobretot, dura.