Remar en la mateixa direcció

Tomàs Moro va ser el creador del concepte d'utopia, mitjançant la metàfora d'una societat idíl·lica, imaginària i perfecta que residia en una illa, que, casualment, s'anomenava Utopia.

Imaginem que Catalunya algun dia es pogués convertir en aquesta ínsula, amb una societat unida, cohesionada, i amb una classe política que pogués divergir en algunes qüestions però que en els grans temes remés en la mateixa direcció. D'aquesta manera es podrien resoldre els grans problemes de la societat i pensar en el que realment interessa: el benestar de la societat.

Per desgràcia, estem lluny d'aquesta societat idíl·lica, principalment perquè la majoria de forces polítiques del nostre país estan més centrades en criticar-se mútuament que a treballar pel bé del país. Diria que molts s'han oblidat que la funció d'un polític és garantir el benestar de la gent i no marcar postura i defensar la ideologia del seu partit.

Ni amb la crisi s'observa una actitud unitària. Mentre uns discuteixen, hi ha molta gent que està passant per autèntics problemes, incapaços de poder pagar els deutes i amb dificultats per anar a comprar menjar. Aquest és l'autèntic drama, però la majoria dels polítics això no ho veuen. Prefereixen llençar acusacions i no aportar cap proposta constructiva.

Potser encara no s'han adonat que la gent vol viure bé, en pau, i més endavant, quan tinguin menys problemes, ja es fixaran en les ideologies. Aquestes, encara, no donen de menjar. Només a uns pocs escollits.

Els altres candidats

És cert que la societat catalana (i també l'espanyola) porta uns anys una mica desencantada amb els polítics. Les altes xifres d'abstenció i la proliferació de noves forces polítiques sorgides a partir d'escisions dels partits grans evidencien que la política s'ha de reinventar i que ha de buscar noves fórmules per arribar a la gent, tot i que consti que ja fa temps que hi ha diversos intents per canviar el mapa polític existent.

La primera experiència és l'aparició de la C.O.R.I (Coordinadora Reusenca Independent), un partit polític encapçalat per Ariel Santamaria, l'alter ego d'Elvis Presley. Tot i fer algunes propostes surrealistes (en la campanya de 2003 proposava, en la nit electoral, visitar les seus dels altres partits polítics per felicitar-los pels resultats obtinguts i "gorrejar-los tot el sopar i beure possible"), van obtenir representació a l'Ajuntament de Reus.

Més recent ha sortit a la llum la possibilitat que Belén Esteban es pogués presentar a unes eleccions. El més sorprenent és que la princesa del pueblo podria arribar a ser la tercera força política de Catalunya (no em quadra tenint en compte que la majoria dels catalans volen la independència) i també obtindria una gran quantitat de vots en les eleccions generals.

La darrera proposta curiosa és la que ens presenta un hàmster per president de la Generalitat (Hamster for President). Aquesta proposta assegura que un hàmster no serà corrupte, no viatjarà en avions privats i s'haurà de substituir cada quatre anys, entre d'altres. Una idea original, però desgraciadament posa de manifest la salut de la nostra política.

Si ens ha de governar l'Esteban o un hàmster, que déu ens agafi confessats!