Hi ha de tot, com a les millors famílies

Avui, el diari digital E-Notícies publica el següent acudit:

Primer de tot vull deixar clar que no sóc funcionari, però porto uns quants anys treballant a l'Administració Pública. És cert que hi ha gent que dedica el seu horari laboral a fer el mínim de feina possible i que espera que passi el temps tan ràpid com sigui possible. També hi ha els que dediquen una bona estona per esmorzar i altres que es passegen per totes les plantes de l'edifici per a fer safareig.

Aquest, però, no és un mal dels funcionaris ni de l'Administració Pública, ja que també es produeixen d'aquest tipus a les empreses privades (també he treballat en algunes). En aquestes també hi ha persones que no són gens productives i que guanyen uns diners per no fer res. Segurament, però, el problema és que no se'ls pot acomiadar perquè porten molts anys i una indemnització podria ser milionària.

Per tant, el problema que hi hagi treballadors i treballadores que no es prenguin seriosament la seva feina no es deu a la seva categoria laboral, ni si són funcionaris. Es deu a la persona, a la seva implicació amb l'empresa i les seves ganes d'aportar coses. A tot arreu hi ha gent amb poques ganes de treballar i que mira les mussaranyes durant la jornada laboral, però també hi ha persones amb ganes de fer la seva feina.

En tots els casos, sempre la minoria dóna mala fama a la majoria. Per tant, tot i que es tracti d'un acudit, potser cal deixar d'una vegada els tòpics a una banda, clichés que fa 20 anys potser tenien més lògica, però ara no fan riure massa.

Les mesures necessàries

Avui el Govern de la Generalitat ha informat de diverses mesures per a reduir el dèficit de l'Administració. El president Mas ha assegurat que es retallaran en prop del 10% els pressupostos per aquest any. Una mesura necessària en els temps que corren i que servirà per garantir l'estabilitat del nostre país.

No obstant, l'opinió pública ha expressat en més d'una ocasió de l'alt nombre d'alts càrrecs com a responsables de l'endeutament de la Generalitat (i d'altres administracions públiques). En aquest sentit, és habitual que un dels temes recurrents dels mitjans de comunicació siguin els sous de determinats càrrecs. Ningú, però, s'ha encarregat de mirar a la gent que cobra un sou normal però que no fa res productiu en tota la jornada? Si els suméssim a tots, potser ens espantaria els diners que ens costen.

A l'Administració Pública (i també en empreses privades) hi ha molta de gent que treballa de manera més que justeta. No fan res, no aporten noves idees i es dediquen a matar el temps posant pegues als companys que van a la feina amb il·lusió. Aquest és el problema real de l'administració, el que s'hauria de resoldre d'una vegada per totes i que ningú s'atreveix a tocar.

Potser així l'Administració seria més àgil, però clar, difícil poder actuar. Només importa si es compleixen els horaris i el que la gent faci a la seva taula no és d'interès per a ningú.