Avui són moltes les reaccions al desenllaç de la Supercopa d'Espanya. No entraré a parlar de les accions de Mourinho, les genialitats de Messi o el debut de Cesc. Avui, el tema va més enllà.
A través d'E-Notícies he descobert que en els fòrums de Marca s'han dit autèntiques barbaritats sobre el partit d’ahir i que va acabar ben malament. Destaca el cas d'una persona que desitja que el càncer ens afecti a tots els catalans i que vindrà a Catalunya "sólo a buscar pelea" i "violar a muchas jovencitas catalanas".
El diari Marca hauria de controlar aquests comentaris. Ben cert que el rotatiu s'escudarà en la llibertat d'expressió i en què tothom és lliure d'opinar, però no es poden consentir apologies a la violència i a la publicitat de cometre delictes. Aquest diari madrileny ha de tenir un control del que es publica, com fan molts altres mitjans digitals. No es poden superar certs límits.
El següent pas seria sancionar a la persona que ha fet aquestes declaracions. És una frivolitat i una manca de respecte a la societat, i en concret a les dones que han patit una violació, que algú faci apologia de la violació. Potser si en aquests casos s'actua s'evitaran actituds que cada cop van a més. Per desgràcia, Guardiola no va errat quan diu que "prendrem mal".
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris E-Notícies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris E-Notícies. Mostrar tots els missatges
dijous, 18 d’agost del 2011
dimarts, 9 d’agost del 2011
Hi ha de tot, com a les millors famílies
Avui, el diari digital E-Notícies publica el següent acudit:
Primer de tot vull deixar clar que no sóc funcionari, però porto uns quants anys treballant a l'Administració Pública. És cert que hi ha gent que dedica el seu horari laboral a fer el mínim de feina possible i que espera que passi el temps tan ràpid com sigui possible. També hi ha els que dediquen una bona estona per esmorzar i altres que es passegen per totes les plantes de l'edifici per a fer safareig.
Aquest, però, no és un mal dels funcionaris ni de l'Administració Pública, ja que també es produeixen d'aquest tipus a les empreses privades (també he treballat en algunes). En aquestes també hi ha persones que no són gens productives i que guanyen uns diners per no fer res. Segurament, però, el problema és que no se'ls pot acomiadar perquè porten molts anys i una indemnització podria ser milionària.
Per tant, el problema que hi hagi treballadors i treballadores que no es prenguin seriosament la seva feina no es deu a la seva categoria laboral, ni si són funcionaris. Es deu a la persona, a la seva implicació amb l'empresa i les seves ganes d'aportar coses. A tot arreu hi ha gent amb poques ganes de treballar i que mira les mussaranyes durant la jornada laboral, però també hi ha persones amb ganes de fer la seva feina.
En tots els casos, sempre la minoria dóna mala fama a la majoria. Per tant, tot i que es tracti d'un acudit, potser cal deixar d'una vegada els tòpics a una banda, clichés que fa 20 anys potser tenien més lògica, però ara no fan riure massa.
Primer de tot vull deixar clar que no sóc funcionari, però porto uns quants anys treballant a l'Administració Pública. És cert que hi ha gent que dedica el seu horari laboral a fer el mínim de feina possible i que espera que passi el temps tan ràpid com sigui possible. També hi ha els que dediquen una bona estona per esmorzar i altres que es passegen per totes les plantes de l'edifici per a fer safareig.
Aquest, però, no és un mal dels funcionaris ni de l'Administració Pública, ja que també es produeixen d'aquest tipus a les empreses privades (també he treballat en algunes). En aquestes també hi ha persones que no són gens productives i que guanyen uns diners per no fer res. Segurament, però, el problema és que no se'ls pot acomiadar perquè porten molts anys i una indemnització podria ser milionària.
Per tant, el problema que hi hagi treballadors i treballadores que no es prenguin seriosament la seva feina no es deu a la seva categoria laboral, ni si són funcionaris. Es deu a la persona, a la seva implicació amb l'empresa i les seves ganes d'aportar coses. A tot arreu hi ha gent amb poques ganes de treballar i que mira les mussaranyes durant la jornada laboral, però també hi ha persones amb ganes de fer la seva feina.
En tots els casos, sempre la minoria dóna mala fama a la majoria. Per tant, tot i que es tracti d'un acudit, potser cal deixar d'una vegada els tòpics a una banda, clichés que fa 20 anys potser tenien més lògica, però ara no fan riure massa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)