Qüestió de prioritats

Segons publica avui La Vanguardia, Telecinco substituirà CNN+ pel canal Gran Hernano 24 hores. Sens dubte, és una notícia dolenta pels que seguim l'actualitat i pels que volem estar al dia de tot el que passa al món.

Què és guanya amb un canal Gran Hermano 24 hores? No m'amagaré que esporàdicament segueixo aquest reality, però també sóc conscient que ja a dia d'avui disposa de molts canals per a la seva difusió: Telecinco emet una gala cada setmana i petits resums diaris, la Siete (també del mateix grup), fa amplis resums del programa i també connecta unes quantes hores al dia amb la casa de Guadalix de la Sierra.

A més, hi ha l'opció, mitjançant Internet i pagant una quota, a veure el que passa a la casa en tot moment. Quina saturació de Gran Hermano, no?!! Amb tot el que hi ha (a més de xarxes socials com el Facebook), els seguidors ja en deurien tenir prou.

Sorprèn també aquesta decisió en un programa que, any rere any, va perdent audiència (18,8% de quota de pantalla), tot i els intents de la Merceditas per cridar l’atenció ficant-se contra Leire Pajín i el Ministerio de Sanidad. Tot perquè la institució ha retirat el patrocini al programa.

Per contra, cada cop hi ha menys canals destinats a la informació pura i dura. Per sort, a Catalunya disposem del 3/24, que ens permet estar al dia de tot el que passa (tant a casa nostra com a la resta del món). Si mirem, però, a la resta de l'Estat espanyol, només ens queda Intereconomía (informen de l'actualitat, però la del PP!!) i poca cosa més (en canal 24 hores de TVE). Amb referents així, s'entén la concepció de molts espanyols sobre Catalunya i que la gent prefereixi veure a verdulers escridassant-se a saber el que passa en el món on vivim.

D'heroi a oblidat

Demà farà 10 anys que el popular negre de Banyoles va ser enterrat amb honors de cap d'Estat a la capital de Botsuana. Transcorregut aquest temps,la tomba està mig abandonada, envoltada de males herbes i escombraries, tal i com informava el diari La Vanguardia aquest diumenge 3 d'octubre.

Pels que no ho recordeu, el negre de Banyoles és un bosquimà de l'Àfrica que fou dissecat a mitjans del segle XIX i posteriorment va ser lliurat al Museu Darder de Banyoles. Durant 75 anys va estar exposat en aquest espai sense aixecar cap mena de polèmica fins el 1991, quan un metge espanyol d'origen haitià va denunciar aquest fet. Més informació en el reportatge emès fa uns mesos per TVE.

Això va provocar, com us podeu imaginar, un allau de crítiques i peticions per a què es retirés el bosquimà del museu. Finalment, el negre de Banyoles, convertit de manera inesperada en personatge mediàtic, va ser enviat al seu país d'origen, per rebre sepultura de manera digna en un parc de Botsuana.

¿On són els límits?

Casos com aquest posen al descobert un tema molt sensible: ¿és ètic exposar en un museu el càdaver d'una persona difunta? Segurament a molts de vosaltres, una imatge d'aquest tipus podria ferir la vostra sensibilitat i incomodar-vos. No obstant, el cas del 'negre de Banyoles' no és l'únic i en els darrers anys s'ha reobert aquest debat amb l'exposició "Bodies, the exhibition".

Aquesta mostra, que ha circulat per tot el món, exposava l'interior de 17 cossos humans i prop de 200 òrgans. S'havia especulat molt sobre la seva procedència, per tractar-se de cossos autèntics (procedents de la Xina) i conservats a través d'una avançada tècnica amb polímer.

D'opinions sobre aquest tema n'hi ha moltes. Alguns consideraran que exposar cadàvers pot fer un servei a la ciència, altres, però, ho poden trobar morbós i poc ètic.

Sigui com sigui, i tornant al nostre negre de Banyoles, 10 anys després del seu funeral, la seva tomba "serveix de cantonada en els partits del parc", com informa Xavier Aldekoa en la notícia de La Vanguardia. Ha passat d'heroi i icona mediàtica a element decoratiu d'un camp de futbol.