Fantasmes d’alts vols

Tot i que el títol ho suggereixi, no parlaré de la vaga dels controladors, sinó d'una història que conec fa molt temps i que mai m'ha deixat de sorprendre.

Fa gairebé 40 anys, un avió de la companyia nord-americana Eastern feia el trajecte entre Nova York i Miami. Quan la nau estava arribant a la seva destinació, els pilots van detectar un problema en el tren d'aterratge. Després de diverses maniobres per intentar resoldre l'avaria, l'avió es va precipitar en la zona pantanosa dels Everglades. El balanç final va ser de 100 persones mortes i 77 supervivents.

En l'accident van morir el pilot, Bob Loft, i els auxiliars Albert Stocckstill i Don Repo. Després de l'accident, diversos passatgers i membres de la tripulació de la companyia Eastern que feien també el trajecte entre Nova York i Miami van assegurar haver vist els fantasmes de Don Repo i Bob Loft (va passar en prop d'una vintena d'ocasions). Algunes hostesses (per separat) van veure els presumptes fantasmes dels pilots a la cuina de l'aeronau.

El cas, però, més sorprenent, i que posa la "gallina de piel", com diria Johan Cruyff, va passar en un vol amb la mateixa companyia i en el mateix trajecte. Una hostessa va descobrir que hi havia un home a primera classe que no figurava en la llista de passatgers. Vestia com un pilot de la companyia i no responia a les preguntes del personal de l'avió. Finalment va ser el comandant de la nau que va reconèixer que l'intrús era Bob Loft, el qual va desaparèixer davant dels seus ulls.

Causes

Es van investigar els fets i s'arriba a la conclusió que les aparicions tenien lloc en avions del model L-1011 de la companyia Eastern. També es van produir fenòmens similars en avions que la companyia havia llogat a altres empreses. A més, en la majoria dels casos on es van produir aparicions, els avions tenien peces recuperades de l'aeronau accidentada i sempre cobrien la ruta Nova York-Miami.

Pels que siguin seguidors d'aquests temes i vulguin pujar en un d'aquests avions per comprovar-ho, la companyia Eastern no opera des de 1991.

Parlar clar

Si dius la veritat, sense embuts i sense marejar la perdiu, el teu missatge serà comprès a la perfecció. Tot i que, en ocasions és complicat arribar a aquest nivell, aquest cap de setmana hem vist alguns exemples on es posa de manifest aquesta afirmació.

Ahir, l’encara president de la Generalitat, José Montilla, va fer balanç de la important davallada dels socialistes en les darreres eleccions autonòmiques. De manera clara, precisa i concisa, Montilla va identificar els problemes i els errors que s’han comès en aquesta legislatura, sense amagar-se i sense evitar responsabilitats.

Una bona manera de començar a resoldre els problemes és identificar-los i assumir-los, sense por. M’ha agradat veure que Montilla parla sense llegir i això fa que el seu discurs sigui més convincent i més creïble. Ja ho diuen que el secretari general del PSC fa les millors intervencions quan parla sense llegir. Una mostra que les paraules, un cop interioritzades, són efectives si te les fas teves.

De ben segur que aquest exercici és aplicable a moltes altres persones, per exemple als controladors aeris. No valoraré si tenen dret a queixar-se i si han de treballar menys hores de les que els hi pertoquen, però estaria molt bé que admetessin que la seva actuació ha estat desmesurada, que ha perjudicat a milers de persones i que amb el xantatge no s’aconsegueix res. Seria un gran pas que, com a mínim, reconeguessin la seva errada i després informessin de la seva situació.

L’exercici de Montilla ens sorprèn gratament, però, no hauria de ser així. L’encara president català només ha aplicat el sentit comú, segurament massa tard. Tan de bo això facin tots els polítics sempre i apliquin el que ens diuen a l’escola de petits: “si no dius mentides t’aniran les coses bé”.