Darrerament s’ha parlat molt de la Junta Electoral, sobretot arran de les acampades "espontànies" fetes a diverses ciutats catalanes i espanyoles des del dia 15 de maig. Com que resulta que aquests actes podien condicionar el vot dels ciutadans, van decidir reunir-se i determinar la seva prohibició. A l’hora de la veritat, com tots sabeu, no va passar res de res.
En la societat on vivim hi ha un problema que es repeteix de manera crònica: molta gent fa coses que no li pertoquen. I això li passa a aquesta junta, que on realment hauria d'actuar decideix inhibir-se o fer-se directament el suec. En aquest sentit, el diari El Punt informa avui del resultat de les eleccions municipals a Vilella Alta, un poble de 112 veïns ubicat a la comarca tarragonina del Priorat.
Resulta que només es van presentar dos partits –PP i PSC- (bé, en realitat un, perquè l'altre es va retirar) amb candidats a alcaldes desconeguts i que no eren ni del poble. Com que els veïns no són tontos, van decidir votar en blanc. Al no haver-hi llista –fantasma- més votada, això farà que s'hagi de nomenar una comissió gestora que dirigirà el poble fins a les properes eleccions.
Potser la junta s'hauria de preocupar d'aquests problemes, no de prohibir unes acampades pacífiques, sense eslògans polítics i amb gent decidida a buscar solucions a la crisi.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi econòmica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi econòmica. Mostrar tots els missatges
dimecres, 25 de maig del 2011
dilluns, 28 de febrer del 2011
Els altres periodismes
Recentment, membres destacats del Col·legi de Periodistes es van reunir amb representants de set facultats de periodisme de Catalunya amb el propòsit d'explicar les sortides professionals de la carrera de Periodisme i per iniciar possibles vies de col·laboració en suport dels estudiants.
Iniciatives d’aquest tipus són molt importants i lloables, ja que cal que els estudiants coneguin quines són les sortides professionals de la carrera que estan estudiant, abans d’arribar al mercat laboral.
Això està molt bé, però, ¿s'han explicat realment totes les sortides? Els gabinets de premsa es tenen en compte o encara hi ha la concepció antiga i equivocada que no s’hi fa periodisme?
Fa més de sis anys que treballo en el camp dels departaments de comunicació. Es evident que no fas la mateixa feina que en un mitjà, però l'actitud és la mateixa: buscar notícies per donar-les a conèixer i fer que la imatge de l’empresa on treballes se’n beneficiï. Et converteixes en una font amb el propòsit d’explicar bé les coses i dotar als mitjans de continguts.
No podem caure en l'error que els departaments de premsa desinformen, alteren la realitat i posen entrebancs a la lliure circulació d'informació. N'hi ha alguns que sí, però no podem generalitzar. En definitiva, també es fa periodisme, però amb un destinatari diferent.
Un altre camp o nova professió que està sonant amb força en els darrers mesos és la de community manager, o el que és el mateix, responsable en gestionar la informació de les xarxes socials. Una feina que està feta a mida pels periodistes, però que no sabem si es té en consideració. Encara hi som a temps per ocupar aquest buit i buscar noves vies per afrontar la crisi que el periodisme està vivint. Si no ho aprofitem, perdrem una gran oportunitat.
És molt bonic anar a les facultats i vendre el periodisme tradicional com l'única sortida possible, però cada cop hi ha menys mitjans, més periodistes i més facultats de periodisme. A més, la precarietat laboral està a l'ordre del dia i, per això, cal buscar nous camins. Si no, al final només podrem recomanar als nostres fills que es dediquin a una altra cosa.
Això està molt bé, però, ¿s'han explicat realment totes les sortides? Els gabinets de premsa es tenen en compte o encara hi ha la concepció antiga i equivocada que no s’hi fa periodisme?
Fa més de sis anys que treballo en el camp dels departaments de comunicació. Es evident que no fas la mateixa feina que en un mitjà, però l'actitud és la mateixa: buscar notícies per donar-les a conèixer i fer que la imatge de l’empresa on treballes se’n beneficiï. Et converteixes en una font amb el propòsit d’explicar bé les coses i dotar als mitjans de continguts.
No podem caure en l'error que els departaments de premsa desinformen, alteren la realitat i posen entrebancs a la lliure circulació d'informació. N'hi ha alguns que sí, però no podem generalitzar. En definitiva, també es fa periodisme, però amb un destinatari diferent.
Un altre camp o nova professió que està sonant amb força en els darrers mesos és la de community manager, o el que és el mateix, responsable en gestionar la informació de les xarxes socials. Una feina que està feta a mida pels periodistes, però que no sabem si es té en consideració. Encara hi som a temps per ocupar aquest buit i buscar noves vies per afrontar la crisi que el periodisme està vivint. Si no ho aprofitem, perdrem una gran oportunitat.
És molt bonic anar a les facultats i vendre el periodisme tradicional com l'única sortida possible, però cada cop hi ha menys mitjans, més periodistes i més facultats de periodisme. A més, la precarietat laboral està a l'ordre del dia i, per això, cal buscar nous camins. Si no, al final només podrem recomanar als nostres fills que es dediquin a una altra cosa.
dijous, 23 de desembre del 2010
El primer president
Avui, molts dels nosaltres hem estat pendents dels mitjans, per saber si Artur Mas (CiU) seria proclamat nou president de la Generalitat de Catalunya. Tot era molt previsible i molts ja apuntaven que Mas superaria les votacions, amb l'abstenció del PSC, cosa que ha succeït.
El que m'ha sorprès és que Mas serà el 129è president de la Generalitat. No imaginava que el nostre país hagués tingut tants presidents. Per això, m'ha picat la curiositat per saber qui va ser el primer.
Per a trobar-lo, hem de viatjar 700 anys enrera. Es deia Berenguer de Cruïlles i va estar al capdavant de la Generalitat durant tres anys (1359-1362). El seu breu període al capdavant de la institució no es deu a cap crisi (ni sequeres, ni incendis ni crisis econòmiques), sinó a què li va arribar la mort.
El que m'ha sorprès és que Mas serà el 129è president de la Generalitat. No imaginava que el nostre país hagués tingut tants presidents. Per això, m'ha picat la curiositat per saber qui va ser el primer.
Per a trobar-lo, hem de viatjar 700 anys enrera. Es deia Berenguer de Cruïlles i va estar al capdavant de la Generalitat durant tres anys (1359-1362). El seu breu període al capdavant de la institució no es deu a cap crisi (ni sequeres, ni incendis ni crisis econòmiques), sinó a què li va arribar la mort.
De profunda formació religiosa, va ser bisbe de Girona i també es va postular com un gran defensor de la Inquisició.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)