Els altres periodismes

Recentment, membres destacats del Col·legi de Periodistes es van reunir amb representants de set facultats de periodisme de Catalunya amb el propòsit d'explicar les sortides professionals de la carrera de Periodisme i per iniciar possibles vies de col·laboració en suport dels estudiants.

Iniciatives d’aquest tipus són molt importants i lloables, ja que cal que els estudiants coneguin quines són les sortides professionals de la carrera que estan estudiant, abans d’arribar al mercat laboral.

Això està molt bé, però, ¿s'han explicat realment totes les sortides? Els gabinets de premsa es tenen en compte o encara hi ha la concepció antiga i equivocada que no s’hi fa periodisme?

Fa més de sis anys que treballo en el camp dels departaments de comunicació. Es evident que no fas la mateixa feina que en un mitjà, però l'actitud és la mateixa: buscar notícies per donar-les a conèixer i fer que la imatge de l’empresa on treballes se’n beneficiï. Et converteixes en una font amb el propòsit d’explicar bé les coses i dotar als mitjans de continguts.

No podem caure en l'error que els departaments de premsa desinformen, alteren la realitat i posen entrebancs a la lliure circulació d'informació. N'hi ha alguns que sí, però no podem generalitzar. En definitiva, també es fa periodisme, però amb un destinatari diferent.

Un altre camp o nova professió que està sonant amb força en els darrers mesos és la de community manager, o el que és el mateix, responsable en gestionar la informació de les xarxes socials. Una feina que està feta a mida pels periodistes, però que no sabem si es té en consideració. Encara hi som a temps per ocupar aquest buit i buscar noves vies per afrontar la crisi que el periodisme està vivint. Si no ho aprofitem, perdrem una gran oportunitat.

És molt bonic anar a les facultats i vendre el periodisme tradicional com l'única sortida possible, però cada cop hi ha menys mitjans, més periodistes i més facultats de periodisme. A més, la precarietat laboral està a l'ordre del dia i, per això, cal buscar nous camins. Si no, al final només podrem recomanar als nostres fills que es dediquin a una altra cosa.

Grans testimonis

En la meva època d'estudiant de periodisme (sembla que hagi plogut molt des d'aleshores però fa uns sis anys que em vaig llicenciar), sempre vaig tenir molt clar que les declaracions havien de complementar la notícia, ser un element més i que cohesionés la peça. Indiferentment si eren per televisió o per ràdio, els professors sempre recalcaven molt aquesta qüestió.

Sincerament penso que és molt encertat aquest punt de vista i que una declaració rellevant pot completar molt bé una notícia. En canvi, una opinió intranscendent i buida de contingut pot fer que la peça sigui presa amb humor i amb poca seriositat.

Poso com exemple l'informatiu vespre d'aquest dimarts 15 de febrer en una cadena privada d'àmbit estatal. S'emetia una notícia sobre el temporal de neu i fred al nord d'Espanya. Per aportar opinions de la gent, es van escollir dues persones, una dona que deia "estamos en invierno" i un senyor gran que repetia "frio, frio, frio". ¿Realment és necessari posar talls com aquest? Sí, ens queda clar que fa molt fred, però ja imaginem que si en un lloc neva la gent no anirà amb el banyador pel carrer.

Per sort, hi ha mitjans que tenen vocació de posar declaracions amb cara i ulls. Altra cosa és que l'entrevistat digui barbaritats.

¿L'ou o la gallina?

En el món del periodisme, les agències de notícies juguen un paper molt important per a nodrir de continguts als mitjans de comunicació (premsa escrita i també, però en menor mesura, als mitjans audiovisuals). Efe, Europa Press, Agència Catalana de Notícies, Servimedia, entre d'altres, són les que desenvolupen la seva activitat en el nostre territori i que publiquen cada dia teletips per arribar allà on els mitjans no poden.

Des dels dies d'universitat fins l'actualitat sempre havia tingut la convicció de què el teletip precedeix a la notícia, però darrerament he vist en alguns casos que això no passa. Per citar un exemple, fa dues setmanes, El Periódico de Catalunya publicava una notícia sobre la presència de nitrats en les aigües subterrànies de la plana de Vic, a la comarca d'Osona. El sorprenent del cas és que algunes agències de notícies (no diré els noms per no ferir susceptibilitats) van publicar a l'endemà un teletip informant sobre el mateix tema.

Hauria de ser el revés, no? I casos així es produeixen més sovint del que ens pensem. Sempre es pot argumentar que el teletip complementa a la notícia amb nova informació o declaracions d'alguna part interessada, però, ¿quin sentit té desenvolupar un tema quan ja ha vist la llum?

Potser un dels canvis que hauria d'adoptar el periodisme actual és identificar i delimitar els rols de cada una de les parts implicades. Les agències de notícies sempre seran la primera font, aquella que aportarà coneixements als diaris, la matèria prima.

Anant més enllà, hi ha excel·lents periodistes en les agències que poden aportar nous temes, i, sobretot, no limitar-se a transcriure un teletip. Les agències potser haurien de replantejar el seu rol i apostar pel periodisme d'investigació, un gènere molt oblidat i només viu gràcies a programes com 30 minuts o Informe semanal i que, per a mi, és el que garantirà la supervivència de la professió.

Aquest podria ser un primer pas per reorientar un sector que està crisi i que ha de trobar noves fórmules per reinventar-se. D'aquesta manera, potser no veuríem les mateixes notícies en els mitjans (hi ha molts mitjans que informen del mateix) i s'atrauria l'interès dels espectadors. Seria el primer dels nombrosos passos que s'hauran de donar si volem recuperar la nostra estimada professió.