Tothom recorda els atemptats de l'11M a Madrid de fa 8 anys. Les primeres aparicions del govern central al voltant de la possible autoria dels fets apuntaven sense cap mena de dubte cap a la banda terrorista ETA. A mesura que avançava el dia, l'executiu encapçat en aquell moment per José María Aznar es reafirmava en la mateixa postura, tot i que molts mitjans estrangers i nacionals informaven de tot el contrari i apuntaven a què els atemptats tenien la sagnant signatura d'Al Qaida.
A partir d'aquí ja coneixeu la història: un govern enrocat en la mateixa postura durant 3 dies, una societat que va sortir al carrer per condemnar l'atemptat i demanar que es digués la veritat i unes eleccions que van tenir lloc el 14 de març i que van provocar, contra tot pronòstic, un canvi en el govern espanyol, amb l'entrada del PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero.
Unes eleccions que ben segur les va perdre el Partit Popular per un motiu: no dir la veritat.
Han passat 8 anys des d'aleshores i avui ens trobem a les portes d'unes eleccions catalanes, que alguns asseguren que són les més trascendentals en la història del nostre país. Uns comicis que des de fa una setmana estan marcats per les acusacions de corrupció, arran d'un suposat esborrany de la policia -sortit de cop, com un bolet- que implicaria a Mas i Jordi Pujol en la trama de corrupció del "Cas Palau".
Curiosament, aquest esborrany l'ha publicat el diari El Mundo, el mateix mitjà que anys després de la tragèdia de l'11M (i quan ja s'havien identificat els culpables de la massacre) continuava assegurant que ETA era la responsable dels atemptats.
Transcorregut 5 dies, ningú ha vist aquest informe (és com el monstre del Llac Ness, tothom diu que existeix però ningú el troba), tot i que ha sortit massa gent de tots colors opinant sobre el tema (policies, jutges, ministres, expresidents de comunitat autònoma i fins i tot colpistes). I desgraciadament, el govern espanyol, en comptes d'adoptar la prudència i calmar els ànims, s'ha afegit al carro d'anar abocant dubtes, mentides i desconfiança entre la ciutadania.
Demà passat Catalunya vota. Veurem si l'estratègia -voluntària o no- del govern central per desgastar a un candidat polític se li torna a girar en contra. Diumenge sabrem la resposta.
divendres, 23 de novembre del 2012
dimarts, 28 d’agost del 2012
La innocència
Mires totes les coses que et rodegen amb alegria, qualsevol petit descobriment et fa feliç. Amb els teus primers passos comences a conèixer el món com un gran tresor per descobrir, ple d'olors, de sabors i d'imatges que t'emocionen. El perill no existeix i sempre tens al teu costat un àngel de la guarda que vetlla pel teu benestar.
Realment encara no has tingut temps per conèixer l'odi, la por o la ràbia. També penses que tothom és bo i que darrera d'un somriure mai hi ha males intencions. Menys esperes que la persona que t'ha donat la vida pugui tenir a dins la perfídia o que s'hagi convertit en un diable de carn i ossos a la ciutat dels califes.
Costa entendre que algú s'aprofiti de la innocència, de la indefensió dels més fràgils, dels éssers que son i seran el nostre més preuat futur.
Mai deixem de ser innocents, mai ningú us oblidi i mai el vostre patiment quedi en un no res. Mai més.
Realment encara no has tingut temps per conèixer l'odi, la por o la ràbia. També penses que tothom és bo i que darrera d'un somriure mai hi ha males intencions. Menys esperes que la persona que t'ha donat la vida pugui tenir a dins la perfídia o que s'hagi convertit en un diable de carn i ossos a la ciutat dels califes.
Costa entendre que algú s'aprofiti de la innocència, de la indefensió dels més fràgils, dels éssers que son i seran el nostre més preuat futur.
Mai deixem de ser innocents, mai ningú us oblidi i mai el vostre patiment quedi en un no res. Mai més.
dijous, 23 d’agost del 2012
Marinaleda, ciudad de vacaciones
No coneixia a José Manuel Sánchez Gordillo fins fa un parell de setmanes, arran de l'apropiació indeguda (per dir-ho d'alguna manera que no ofengui a ningú) d'aliments de supermercat. A partir d'aquest moment han aparegut moltes notícies sobre l’alcalde de la localitat sevillana de Marinaleda des de fa 32 anys.
Els meus mitjans són modestos i escassos per conèixer tot el que s’ha dit sobre ell. Sí, però, que he analitzat la pàgina web oficial del poble per conèixer més el municipi i també al seu alcalde. Una de les primeres coses que m’ha sorprès és el logotip del poble, amb un escut que mostra un dibuix del poble amb un colom volant per damunt, com si de l'àngel de l'anunciació es tractés. Curiosa l'estampa, i més tenint en compte que la gent d'ideologia comunista no es caracteritza per ser massa de missa. Al voltant de l'escut hi ha un lema que diu, "Marinaleda, una utopía hacia la paz".
Un cop a dins, en l'apartat de dades generals, sorprèn que les aportacions econòmiques encara es comptabilitzin en pessetes (es parla que el pressupost quan van arribar -al 1979- era de 5 milions de pessetes i que ara és de 400 milions de pessetes). A més, com a dada curiosa, Marinaleda deu ser el primer poble que fa immersió de diners en comptes d'inversió, com es pot veure quan es parla dels diners destinats al pavelló d'esports.
Potser ara vaig de llest, però Sánchez Gordillo podria ser un visionari i ja sap que Espanya sortirà de l'euro i tornarà a la pesseta. Tal i com van les coses, no seria d'estranyar.
Un cop a dins, en l'apartat de dades generals, sorprèn que les aportacions econòmiques encara es comptabilitzin en pessetes (es parla que el pressupost quan van arribar -al 1979- era de 5 milions de pessetes i que ara és de 400 milions de pessetes). A més, com a dada curiosa, Marinaleda deu ser el primer poble que fa immersió de diners en comptes d'inversió, com es pot veure quan es parla dels diners destinats al pavelló d'esports.
Potser ara vaig de llest, però Sánchez Gordillo podria ser un visionari i ja sap que Espanya sortirà de l'euro i tornarà a la pesseta. Tal i com van les coses, no seria d'estranyar.
D'altra banda, s'ha posat de moda Sánchez Gordillo per les ocupacions, com si d'una cosa nova es tractés. Segons el web de l'Ajuntament, ja en el 1985 ja es feien aquest tipus d'actes reivindicatius (esmentats al web com Las Luchas -Logros-). Això sí, la pàgina web caldria actualitzar-la una mica, ja que si vas a l'apartat de "Acontecimientos semanales", l'únic acte que hi ha és per al 4 de desembre de 2005.
divendres, 20 de juliol del 2012
Els dos eixos de la balança
El mar, a l'estiu, sempre està de moda. Milers de turistes s'apilen a les platges per poder-se torrar al sol i gaudir del bany curatiu de l'aigua salada. No obstant, en les darreres setmanes alguns no han pogut gaudir de la platja per diversos motius.
Al sud d'Espanya, per exemple, s'han detectat darrerament moltes meduses. A Màlaga, per exemple, se'n van recollir al voltant d'unes 4 tones fa una setmana, generant molts inconvenients (i indignació) als banyistes.
A milers de quilòmetres d'aquí, a Austràlia, també estan preocupats quan miren mar endins. El cap de setmana passat, un gran tauró blanc (batejat amb el nom de Brutus per la premsa local) va atacar a un surfista provocant-li la mort. Aquest és el cinquè atac mortal de tauró a Austràlia en els darrers 10 mesos i les autoritats s'estan plantejant de deixar de protegir aquesta espècie de peix.
Tot i que els dos temes semblen estar molt allunyats, en el fons estan a la mateixa balança. La proliferació de meduses en els nostres mars es deu a la sobreexplotació pesquera, a l'absència de depredadors naturals (peix lluna i tortugues). En el cas del tauró, precisament sembla que és el contrari. L'absència d'aliments pot fer que els taurons s'apropin més a la costa (veure el vídeo a continuació) i per això es registrin més atacs.
La solució, més enllà de deixar de protegir al tauró blanc o buscar fórmules per evitar l'arribada de meduses a les platges, hauria d'anar en controlar la pesca, reintroduir determinades espècies i evitar que els oceans es converteixin en deserts humits. Si el que volem, però, és que les platges siguin piscines immenses i sense molèsties, anem pel camí correcte.
Al sud d'Espanya, per exemple, s'han detectat darrerament moltes meduses. A Màlaga, per exemple, se'n van recollir al voltant d'unes 4 tones fa una setmana, generant molts inconvenients (i indignació) als banyistes.
A milers de quilòmetres d'aquí, a Austràlia, també estan preocupats quan miren mar endins. El cap de setmana passat, un gran tauró blanc (batejat amb el nom de Brutus per la premsa local) va atacar a un surfista provocant-li la mort. Aquest és el cinquè atac mortal de tauró a Austràlia en els darrers 10 mesos i les autoritats s'estan plantejant de deixar de protegir aquesta espècie de peix.
Tot i que els dos temes semblen estar molt allunyats, en el fons estan a la mateixa balança. La proliferació de meduses en els nostres mars es deu a la sobreexplotació pesquera, a l'absència de depredadors naturals (peix lluna i tortugues). En el cas del tauró, precisament sembla que és el contrari. L'absència d'aliments pot fer que els taurons s'apropin més a la costa (veure el vídeo a continuació) i per això es registrin més atacs.
La solució, més enllà de deixar de protegir al tauró blanc o buscar fórmules per evitar l'arribada de meduses a les platges, hauria d'anar en controlar la pesca, reintroduir determinades espècies i evitar que els oceans es converteixin en deserts humits. Si el que volem, però, és que les platges siguin piscines immenses i sense molèsties, anem pel camí correcte.
dilluns, 16 de juliol del 2012
Els àugurs
En la majoria de casos que passa alguna desgràcia o que es confirma un esdeveniment negatiu, sempre hi ha algú del teu entorn que et contesta: "ja es veia a venir", o bé et remata amb una frase que encara fa més ràbia com "jo ja sabia que passaria això".
És molt fàcil fer prediccions de les coses que ja han passat. El mèrit seria fer-les de manera anticipada i poder esquivar els problemes que et puguin venir. Això, malauradament, passa poques vegades i, en els casos que algú s’aventura a fer pronòstics, aquest és engolit per l’espiral del silenci i tractat de boig.
En l'actual context econòmic cada dia abunden més els àugurs. Podem trobar des de catedràtics en Economia, premis Nobel i membres destacats d'institucions com l'FMI, el BCE o la Unió Europea. Ara tots són molt valents i anuncien que s'han de fer més sacrificis per evitar la caiguda d'algunes economies. Això sí, fa 4 anys estaven tots molt callats. Desconeixem però, si era un silenci voluntari (esperant la caiguda) o bé d’ignorància. Jo m’inclino més pel segon.
Clar, juguen a cavall guanyador: si les coses empitjoren es penjaran la medalla dient que ja ho van pronosticar. En cas que s'equivoquin, diran que era una advertència perquè la gent es posi les piles i actuï de manera responsable. Sigui com sigui, quedaran igual de bé. El que desconeixem és com quedarem tots plegats.
És molt fàcil fer prediccions de les coses que ja han passat. El mèrit seria fer-les de manera anticipada i poder esquivar els problemes que et puguin venir. Això, malauradament, passa poques vegades i, en els casos que algú s’aventura a fer pronòstics, aquest és engolit per l’espiral del silenci i tractat de boig.
En l'actual context econòmic cada dia abunden més els àugurs. Podem trobar des de catedràtics en Economia, premis Nobel i membres destacats d'institucions com l'FMI, el BCE o la Unió Europea. Ara tots són molt valents i anuncien que s'han de fer més sacrificis per evitar la caiguda d'algunes economies. Això sí, fa 4 anys estaven tots molt callats. Desconeixem però, si era un silenci voluntari (esperant la caiguda) o bé d’ignorància. Jo m’inclino més pel segon.
Clar, juguen a cavall guanyador: si les coses empitjoren es penjaran la medalla dient que ja ho van pronosticar. En cas que s'equivoquin, diran que era una advertència perquè la gent es posi les piles i actuï de manera responsable. Sigui com sigui, quedaran igual de bé. El que desconeixem és com quedarem tots plegats.
dimarts, 26 de juny del 2012
Finals
Una vida que s'apaga, l’adéu a un ésser estimat, separar-te d'algú important en el teu dia a dia. A tots ens angoixa el final de les coses, sobretot perquè no sabem com afrontar-lo, perquè desconeixem quin serà el camí que trobarem davant nostre. Tampoc sabem si aquest camí serà llarg, fàcil i si tindrà moltes ondulacions.
La vida està plena d'incerteses i mai sabrem quin és la millor via per a nosaltres. Com si d'una ruleta es tractés, sabem que una decisió ens pot portar a l'èxit més absolut o a la més profunda de les decepcions. L'important, però, és sempre tirar endavant, ja que seria perillós quedar-se aturat per por al que pugui passar i perdre't un món meravellós.
Ens espanten els finals. Fins i tot quan veus una bona pel•lícula o gaudeixes d'un bon llibre lamentes que s'acabi. Però la vida segueix i saps que veuràs més pel•lícules i llegiràs molts més llibres. Alguns els devoraràs en cinc minuts, altres els deixaràs a mitges i també n'hi hauran alguns que llegiràs més d'una vegada a la vida.
Nosaltres, però, tenim la clau d'escriure el llibre de la nostra vida i donar-li el final que més ens agradi. I si l'editorial que ens l'ha de publicar no està d'acord amb els continguts en buscarem una altra.
La vida està plena d'incerteses i mai sabrem quin és la millor via per a nosaltres. Com si d'una ruleta es tractés, sabem que una decisió ens pot portar a l'èxit més absolut o a la més profunda de les decepcions. L'important, però, és sempre tirar endavant, ja que seria perillós quedar-se aturat per por al que pugui passar i perdre't un món meravellós.
Ens espanten els finals. Fins i tot quan veus una bona pel•lícula o gaudeixes d'un bon llibre lamentes que s'acabi. Però la vida segueix i saps que veuràs més pel•lícules i llegiràs molts més llibres. Alguns els devoraràs en cinc minuts, altres els deixaràs a mitges i també n'hi hauran alguns que llegiràs més d'una vegada a la vida.
Nosaltres, però, tenim la clau d'escriure el llibre de la nostra vida i donar-li el final que més ens agradi. I si l'editorial que ens l'ha de publicar no està d'acord amb els continguts en buscarem una altra.
dimarts, 5 de juny del 2012
Espectadors
En molts moments del dia i en moltes etapes de la nostra vida som mers espectadors del que passa al nostre voltant. No m’invento res i Shakespeare, en aquest sentit, ja assegurava que "all the world is a stage" Observem les coses que passen al nostre voltant sense, en la majoria dels casos, immutar-nos. No ens adonem que així ens perdem les petites i precioses coses que ens rodegen i que poden fer possible que un dia bo sigui perfecte.
El mateix ens passa amb les persones. Tenim al nostre davant a gent meravellosa, plena de virtuts, que en moltes ocasions no som capaços de gaudir. Ens despistem i focalitzem la nostra ment en banalitats, temes que no són transcendents i que oculten amb un llençol fosc la bellesa que hi ha al darrera.
L'exemple és clar, cal aprofitar i gaudir del que tenim al davant, en tot moment. Un bon amic meu em va suggerir una vegada que si anava a Marràkeix no em perdés la plaça de Jamal e Fna. En aquest punt de la ciutat, segons m’explicava ell, pots estar durant hores contemplant l'activitat que hi brolla sense descans, i veure com el pas del temps provoca la transició de colors, sabors, olors i persones. Li vaig fer cas és cert, assisteixes en poques hores a un espectacle únic i que mai oblidaré.
En aquest sentit, he intentat agafar aquest exemple en tot (a vegades, però, costa): gaudir del que ens envolta, deixar de banda les tonteries i l’orgull i gaudir del que realment val la pena. Aleshores, segur que les ombres desapareixeran i no serviran per tapar el sol que ens il•lumina.
El mateix ens passa amb les persones. Tenim al nostre davant a gent meravellosa, plena de virtuts, que en moltes ocasions no som capaços de gaudir. Ens despistem i focalitzem la nostra ment en banalitats, temes que no són transcendents i que oculten amb un llençol fosc la bellesa que hi ha al darrera.
L'exemple és clar, cal aprofitar i gaudir del que tenim al davant, en tot moment. Un bon amic meu em va suggerir una vegada que si anava a Marràkeix no em perdés la plaça de Jamal e Fna. En aquest punt de la ciutat, segons m’explicava ell, pots estar durant hores contemplant l'activitat que hi brolla sense descans, i veure com el pas del temps provoca la transició de colors, sabors, olors i persones. Li vaig fer cas és cert, assisteixes en poques hores a un espectacle únic i que mai oblidaré.
En aquest sentit, he intentat agafar aquest exemple en tot (a vegades, però, costa): gaudir del que ens envolta, deixar de banda les tonteries i l’orgull i gaudir del que realment val la pena. Aleshores, segur que les ombres desapareixeran i no serviran per tapar el sol que ens il•lumina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)