La setmana passada, en el marc de la III Figueres Conference sobre l'abastament d'aigua a les ciutats, vaig conèixer un tema que em va impactar. La ciutat de Morelia, a Mèxic, ha estat durant molts anys abastint-se de recursos subterranis per satisfer les necessitats d'una població propera als 750.000 habitants. Per desgràcia, tenim la mala costum de consumir sense fixar-nos en les conseqüències. Això va provocar un important esgotament de l'aigua en aquesta regió (es disposava de més de cent estacions de bombament per extreure l'aigua), deixant l'aqüífer sense reserves.
La solució, a priori, sembla evident: busquem una font alternativa d'aigua i tot arreglat. No obstant, el tema es complica quan la ciutat comença a tenir problemes d'estabilitat (es produeixen esquerdes, enfonsaments de diverses parts del municipi) degut al buit que ha quedat a sota terra i que no s’ha omplert (queda la cavitat, però sense aigua que suporti la pressió del que hi ha damunt de terra).
Casos així ens demostren que no podem esperar a què el problema sigui massa greu i irreversible. És cert que cada regió té les seves problemàtiques, però cal abordar els temes de manera global, ja que problemes així poden afectar a qualsevol part del món. Hi ha només una aigua per a tots i cal créixer de manera sostenible i coherent si no volem que casos com el de Morelia es repeteixin en altres parts del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada