Tacada de sang

Fa un any, vaig estar a Marràkeix, una de les ciutats més boniques del nord d'Àfrica. No sabria explicar el motiu pel qual em captiva tant, però és una localitat que té una màgia que t'enamora de per vida.

Com diria un bon amic meu, a la plaça de Djemaa el-Fnaa "podries estar tot el dia observant tot el que hi passa, assistint a una barreja d'olors, colors i sensacions". Un lloc increïble, preciós, que des d'avui està tacat de sang a causa d'un atemptat que ha provocat, de moment, 18 morts, la meitat dels quals eren turistes.

Primer de tot cal lamentar la mort de persones innocents, que sense esperar-ho han trobat la mort de manera prematura i injusta. Com en totes aquestes accions dutes a terme per persones cegades d’odi i d’inhumanitat, sempre mor gent que no té cap culpa i que no és responsable de les accions que els terroristes reivindiquen.

Es desconeix, a hores d'ara, qui és el responsable d'aquesta atrocitat. Queda clar que, a més de les víctimes de l'atemptat, es perjudica de manera molt seriosa a l'estabilitat econòmica del Marroc, on el turisme és una de les principals fonts d'ingressos. Paradoxal, doncs, que atemptats com aquest pretenguin reivindicar l'Islam, aconseguir l'autonomia respecte el món occidental i la llibertat dels seus ciutadans. No s'adonen que així es tiren pedres sobre la seva pròpia teulada? Aquest no és el camí i amb accions com aquesta només s'aconseguirà crear un món més insegur, més inestable.

Una molt mala notícia, sense cap mena de dubte. Una ciutat, verge d'atemptats i que era un exemple de convivència entre els turistes i els seus ciutadans, queda marcada en vermell, com altres llocs idíl·lics com Bali, Djerba (Tunísia), que en un moment gens esperat han vist com l'alegria era substituïda pel dolor més amarg.