The world's gone mad

A vegades costa entendre el món en què vivim. Presses, pressions, tensions, males maneres....Sempre vivim amb l'espasa de Damocles damunt nostre, amb una exigència molt alta i que en molts casos en la posem nosaltres. Si a la feina no rendeixes t'arrisques a anar-te'n a l'atur, si no estàs al 100% amb la teva parella pots quedar-te sense ella en menys del que esperes, si no vigiles amb el que passa en el teu entorn aquest et pot engolir.

Poses la ràdio i la televisió i t'adones que vivim en un bucle constant. Guerres sagnants, estafadors sense escrúpols, personatges esperpèntics, moviments que clamen per canvis profunds i urgents en la societat. Dubtes entre unir-te a la massa i fer força entre tots o bé allunyar-te i viure fora d'aquest món tan frenètic.

I sóc dels que pensa que el món està ple de coses bones, que en cada pas que donem hi ha coses que t'omplen, que et donen vida: el color de les fulles d'un arbre banyades pel sol, una mirada plena de tendresa i passió, el somriure innocent d'un nen, un llamp ben allargat. De coses n'hi ha moltes, però potser no li donem la importància reial.

Marillion, en la seva cançó The Invisible Man, comença amb la frase "the world's gone mad", en referència a un home que es torna invisible als ulls de tothom, incapaç de que se l'escolti. I aquest seria el món actual, preciós i ple de coses, però nosaltres preferim mirar cap a una altra banda, com fa l'ull de Sauron al Senyor dels Anells.