Bocamoll

Diversos mitjans es fan ressò avui de la biografia del futbolista Slatan Ibrahimovic, un jugador brillant però alhora polèmic. Sorprèn que es faci tant cas de les declaracions del davanter suec, tenint en compte que va passar amb més pena que glòria per Can Barça.

El més lamentable de tot són les afirmacions que fa Ibrahimovic sobre companys que va tenir al Barça. Primer de tot, assegura que va se sentia gelós de Messi i que aquest estava massa protegit per Guardiola. Suposo que el tal Slatan no s'ha parat a repassar els premis que ha acumulat l'astre argentí en els darrers anys i la quantitat de gols que marca per temporada, cosa que ell no fa.

També es queda a gust sobre Guardiola, dient que té por de Mourinho i que hagués agredit a l'entrenador català si hagués continuat al Barça. Només cal dir-li que amb actituds així s'entén que no triomfés a Barcelona i que jugadors com ell, quan més lluny, millor. Mai passarà a la història del club un mercenari que no ha dubtat en vestir la samarreta dels dos equips de Milan.

Ja, però, també un comentari per tenir en compte: quin interès té la biografia d'un jugador jove, polèmic i amb fama de conflictiu i que no ha guanyat res? Informant d'aquestes polèmiques només contribuïm a què la gent compri la seva biografia i es parli d'ell del que fa fora del camp. Clar, el que fa a dins no desperta massa interès.