La pell fina

Fent referència a la dita que diu "nunca te acostarás sin saber una cosa más", cada dia descobrim que passen coses molt sorprenents en el món en què vivim. L'anècdota d'avui, que m'ha portat a escriure aquest post, fa referència a la denúncia d'un professor d'una escola de Cadis per part dels pares d'un nen musulmà. El motiu, un tema innocent (a primer cop d'ull) i irrelevant: parlar de pernil.

El docent estava parlant d'una zona de Granada (Trévelez), que degut a les seves condicions climàtiques afavoreix la bona curació dels pernils. L'alumne musulmà va demanar-li al professor que no parlés del tema, ja que això ofenia a la seva religió. El mestre no va fer-li cas i, com us podeu imaginar "se ha liao parda" i se l'ha denunciat per maltractament psicològic.

No sabem com acabarà el tema, però pel bé de la societat esperem que la denúncia quedi en un no res. Si no, per aquest regla de tres no podrem parlar a les escoles del Cid, ni dels Reis Catòlics, de Cristòfor Colom, ni dels Estats Units, ja que algú es pot sentir ofès, sigui quina sigui la seva religió.

Vivim en una societat on tot està permès, on impera la cultura del no, i això pot ser molt perillós, perquè es poden superar uns límits.

Per cert, quan jo era petit i hi havia ensaladilla russa a l'escola per dinar, ho aguantava estoicament, i això que és un plat que no suporto. D'acord que no hi ha cap religió que prohibeixi menjar (ni tampoc parlar) aquest plat, però el meu estómac no ho suportava massa bé.