Un gra massa

L'exageració és un gran defecte que tots acostumem a tenir. Ens agrada explicar les coses posant-hi molt suc, molta teca, perquè així el nostre relat agafarà més rellevància. En relació a aquesta qualitat humana, en la darrera setmana hem assistit a un d'aquests casos on la pilota cada cop s'ha anat fent més grossa.

El programa Tot és molt confús, de Catalunya Ràdio, va fer una petita broma radiofònica al Rei, trucant-lo el dia del seu aniversari per felicitar-lo. A la Casa Reial se'ls va confondre amb el nom del presentador de l'espai -Pere Mas- amb el del nou president de la Generalitat -Artur Mas-. A partir d'aquí va haver-hi una conversa formal, on es va aclarir el malentès i que finalment no es va emetre.

Tot va ser una cosa de nens i una broma que potser no s'hauria d'haver fet. A partir d'aquí, però, alguns mitjans online es van dedicar a atiar el foc, a fer créixer un tema que no donava per més. Es criticava al presentador, al periodista que va fer la trucada. El tema ha crescut tant que fins i tot el CAC ha pres cartes en el tema.

• El programa és d'humor, cal que no ho oblidem. Sí que la broma tenia poca gràcia i es nodria de la confusió (seguint el fil conductor del nom del programa, per cert), però en cap moment intentava res dolent. No es van riure del monarca, se li va explicar en la conversa que no trucaven de part de l'Artur (Mas) sinó del Pere (Mas), i a partir d'aquí hi va haver una conversa trivial.

• No s'ha ofès a ningú. Entenc que el CAC és un organisme que ha de vetllar per la qualitat de les informacions i perquè els mitjans no fereixin la susceptibilitat dels espectadors. Cert que l'acció del programa de Catalunya Ràdio no és exemplar, però tampoc s'ha transgredit res ni s'ha ofès a ningú. Per què no s'actua amb programes que tot el dia fan safareig o amb les portades d'algun diari quan ofereixen imatges sagnants d'atemptats? Potser és més adient actuar contra els temes que són perillosos per l'audiència.

• Respecte al conductor del programa. És cert que és el màxim responsable, però tampoc li poden caure tantes crítiques per aquest tema. És un professional que porta molts anys treballant de periodista i no és just que ara se'l critiqui. Sort que ell s'ho pren amb filosofia i humor.

• La Casa Reial és intocable? Sense faltar al respecte per aquesta institució, sorprèn com una cosa de nens ha generat tan rebombori.

En fi, com sempre s'evidencia que som un país que es complica la vida, que perd el temps en qüestions banals i intranscendents. Si en comptes d'abordar temes així ens dediquéssim a les qüestions importants, segurament ens aniria millor. Però ja se sap, és la natura humana: millor criticar el que ha fet el veí abans de resoldre els problemes que tenim en el nostre entorn més immediat.