En matèria de comunicació, l'aparició de les ONG a partir de la dècada dels setanta (tot i que la major proliferació va tenir lloc durant els 90) sempre es tractava de manera positiva en els mitjans de comunicació i en l'opinió pública.
L'assistència mèdica per als nens de països pobres, el proveïment d'aliments i la construcció d'infraestructures sempre s'ha vist com a temes positius. Les ONG eren generadores de bones notícies i sense rebre cap mena de crítica, ja que totes les activitats desenvolupades eren positives.
Això amb els anys ha anat canviant i aquestes organitzacions sense ànim de lucre també han començat a despertar crítiques i peces periodístiques desfavorables. Les organitzacions s'han tornat més complexes i això també ha provocat la generació de conflictes.
Exemples clars són l'ONG francesa Arca de Zoé per un suposat cas d'adopcions il•legals i ajuda en Acció (30 minuts) i Ajuda en Acció, arran del reportatge Padrina Juanita, emès pel programa Entre Línies de TV3, on una ciutadania volia comprovar on anaven a parar les seves aportacions
L'exemple més clar d'aquest efecte bumerang és l'ONG ambientalista mundial WWF, destinada a la protecció del medi ambient i de la flora i la fauna. Aquesta entitat va declarar al rei Juan Carles I com a president d'honor, un fet que en el seu moment segurament va donar prestigi a l'organització.
Ara, amb l'afer dels elefants, sembla un contrasentit que una entitat que defensa el medi ambient tingui a un caçador d'elefants com a membre destacat. Em sorprèn, però, que WWF no investigués el passat del Borbó, ja que des de fa anys que li agrada la caça (i de tot tipus).
Queda clar que en comunicació tot té un efecte bumerang. Allò que un dia genera molt bones notícies es pot girar en contra en el moment menys pensat.
dimarts, 17 d’abril del 2012
diumenge, 15 d’abril del 2012
L-fan(t)s
Segons la llista vermella elaborada per la Unió per a la Conservació de la Natura (IUCN), l'elefant africà és una de les espècies animals vulnerables del nostre planeta. Tot i no trobar-se en perill d'extinció, hi ha diverses causes que poden provocar la desaparició d'aquest gran mamífer. El marfil dels seus ullals és una de les causes que pot posar-lo en perill. Segons una notícia publicada pel diari El Mundo, ja en el 2006, el preu del marfil era de 750 dòlars el quilo.
Aquest cap de setmana, com tots hem pogut descobrir, el rei d'Espanya s'ha dedicat a passar el temps caçant aquests paquiderms. A banda de ser un passatemps molt censurable, clama al cel que el monarca gasti de manera alegre una gran quantitat de diners (entre desplaçament, permisos de caça, entre d'altres) mentre la resta d'espanyols estan passant per autèntics problemes per arribar a fi de mes.
També preocupa la reacció del govern espanyol: per una banda asseguren que eren coneixedors de les activitats del rei a l'Àfrica però per l'altra banda ho desmenteixen. No sé vosaltres, però si un govern no sap posar-se d'acord amb una qüestió tan clara i concreta, hem d'estar tranquils durant 4 anys amb les decisions que poden prendre per fer-nos sortir de la crisi? A mi no em tranquil•litza gens. El fort del cas és que si el rei no s'hagués fet mal segur que mai haguéssim conegut el cas i això ens demostra que ves a saber les coses que han fet fins a la data i que no hem conegut.
A banda del debat entre monàrquics i republicans, per què serveix la monarquia? Poden caure simpàtics, poden ajudar en les relacions internacionals, però està justificat que el pressupost de la Casa Reial sigui superior als 8 milions d'euros, sense comptar els nombrosos béns immobles que tenen? Segur que a Catalunya podríem fer moltes coses amb aquests diners i podrien comprar molts plats de sopa per la gent que no té ni una casa on aixoplugar-se.
I una curiositat: un dels plats típics de Botswana (i en general del sud d'Àfrica) és el Boerewors, una botifarra que curiosament s'assembla molt a la nostra. Podem dir que el destí és capriciós? Jo sóc molt fan de la buti catalana i molt poc fan de l'Espanya de la pandereta...
Aquest cap de setmana, com tots hem pogut descobrir, el rei d'Espanya s'ha dedicat a passar el temps caçant aquests paquiderms. A banda de ser un passatemps molt censurable, clama al cel que el monarca gasti de manera alegre una gran quantitat de diners (entre desplaçament, permisos de caça, entre d'altres) mentre la resta d'espanyols estan passant per autèntics problemes per arribar a fi de mes.
També preocupa la reacció del govern espanyol: per una banda asseguren que eren coneixedors de les activitats del rei a l'Àfrica però per l'altra banda ho desmenteixen. No sé vosaltres, però si un govern no sap posar-se d'acord amb una qüestió tan clara i concreta, hem d'estar tranquils durant 4 anys amb les decisions que poden prendre per fer-nos sortir de la crisi? A mi no em tranquil•litza gens. El fort del cas és que si el rei no s'hagués fet mal segur que mai haguéssim conegut el cas i això ens demostra que ves a saber les coses que han fet fins a la data i que no hem conegut.
A banda del debat entre monàrquics i republicans, per què serveix la monarquia? Poden caure simpàtics, poden ajudar en les relacions internacionals, però està justificat que el pressupost de la Casa Reial sigui superior als 8 milions d'euros, sense comptar els nombrosos béns immobles que tenen? Segur que a Catalunya podríem fer moltes coses amb aquests diners i podrien comprar molts plats de sopa per la gent que no té ni una casa on aixoplugar-se.
I una curiositat: un dels plats típics de Botswana (i en general del sud d'Àfrica) és el Boerewors, una botifarra que curiosament s'assembla molt a la nostra. Podem dir que el destí és capriciós? Jo sóc molt fan de la buti catalana i molt poc fan de l'Espanya de la pandereta...
divendres, 6 d’abril del 2012
Ha passat temps...
....des de que vaig escriure el meu darrer post. No ha passat res d'important, només que l'inspiració se'n va anar de vacances i fins avui no ha tornat. En aquest temps, a més de fer-me més vell (és el peatge de no ser immortals) he descobert moltes coses. Sobretot t'adones de la importància dels teus, saber que sempre estaran al teu costat i que la vida l'hem de gaudir al màxim, perquè després no sabem què ens trobarem.
Sovint vas en transport públic i veus les cares de la gent: la majoria són inexpressives, sense sentiment i amb la seriositat imperant en tot moment. Realment en aquests moments penso que ja per l'únic fet de viure ja hauríem de ser feliços i gaudir de tot el que tenim, encara que materialment no sigui massa. Si deixem per un moment de banda les coses que ens tenen ocupats (i preocupats) tot el dia descobrirem que hi ha moltes coses boniques que ens poden fer somriure.
En aquest temps també t'emportes desenganys, o més ben dit, descobreixes la crua realitat. T'adones que molts principis que per mi eren sagrats no tenen validesa en els temps que corren. Comproves que l'objectivitat és pot comprar i que en aquest món, en totes les esferes (menys la sentimental) sempre guanya qui més té; el premi és sempre pel poderós.
Tot i això, cada dia al llevar-se has de sentir-te ple, feliç i conscient que les teves mostres d'apreci i de comprensió poden ajudar a moltes persones. I el més important, que les ments grises, les persones sense ànima i els interessats no t'esborraran el somriure de la teva cara...
Per tant, aquest post el dedico als que sempre somriuen quan et veuen, als qui mai fallen i que, encara que passi el temps, sé que sempre estaran al meu costat...
Sovint vas en transport públic i veus les cares de la gent: la majoria són inexpressives, sense sentiment i amb la seriositat imperant en tot moment. Realment en aquests moments penso que ja per l'únic fet de viure ja hauríem de ser feliços i gaudir de tot el que tenim, encara que materialment no sigui massa. Si deixem per un moment de banda les coses que ens tenen ocupats (i preocupats) tot el dia descobrirem que hi ha moltes coses boniques que ens poden fer somriure.
En aquest temps també t'emportes desenganys, o més ben dit, descobreixes la crua realitat. T'adones que molts principis que per mi eren sagrats no tenen validesa en els temps que corren. Comproves que l'objectivitat és pot comprar i que en aquest món, en totes les esferes (menys la sentimental) sempre guanya qui més té; el premi és sempre pel poderós.
Tot i això, cada dia al llevar-se has de sentir-te ple, feliç i conscient que les teves mostres d'apreci i de comprensió poden ajudar a moltes persones. I el més important, que les ments grises, les persones sense ànima i els interessats no t'esborraran el somriure de la teva cara...
Per tant, aquest post el dedico als que sempre somriuen quan et veuen, als qui mai fallen i que, encara que passi el temps, sé que sempre estaran al meu costat...
dijous, 29 de desembre del 2011
La noia del metro
Una noia morena, amb mirada trista. Tocant la guitarra i cantant a l'estació de metro del carrer 14 de Nova York. Un dia qualsevol, va passar per la parada un executiu de la companyia discogràfica EMI i es va fixar en ella. A partir d'aquí, comença la carrera discogràfica de Patti Rothberg.
Semblarà una història inventada, però realment els començaments d'aquesta cantautora novaiorquesa van anar així. El seu disc de debut (Between the 1 and the 9, en al•lusió a la parada de metro on actuava) va tenir una bona acollida per la crítica i li va permetre fer gira per als Estats Units al costat de grups com Garbage, Midnight Oil o els Black Crowes.
Des d'aleshores ha editat tres discos més. Un exemple que la sort no ens somriu a tots de la mateixa manera, però sempre l'hem de buscar perquè algun dia ens la podem trobar i no sabrem què dir-li.
Semblarà una història inventada, però realment els començaments d'aquesta cantautora novaiorquesa van anar així. El seu disc de debut (Between the 1 and the 9, en al•lusió a la parada de metro on actuava) va tenir una bona acollida per la crítica i li va permetre fer gira per als Estats Units al costat de grups com Garbage, Midnight Oil o els Black Crowes.
Des d'aleshores ha editat tres discos més. Un exemple que la sort no ens somriu a tots de la mateixa manera, però sempre l'hem de buscar perquè algun dia ens la podem trobar i no sabrem què dir-li.
dimarts, 27 de desembre del 2011
Cobi és un extraterrestre
La cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 serà recordada per moltes coses: els Manolos cantant "Amics per sempre", l'espectacle del Tricicle, els dimonis dels Comediants i l'enlairament de Cobi cap a les estrelles, dient adéu a tot el món. En aquella nit del 9 d’agost, un cop acabada la cerimònia de les considerades millors olimpíades de la història, es va viure un fenomen estrany que va generar molta inquietud entre els ciutadans de molts pobles costaners de Catalunya. A través de trucades en alguns programes de ràdio, la gent alertava d'un estrany objecte volador no identificat (OVNI para los amigos) en el cel del litoral català (principalment la costa de Barcelona i el Maresme).
La resposta a aquest Expedient X català va arribar l'endemà, de la mà (o millor dit, de la barca) d'un pescador d'Arenys de Munt amb base a Blanes, que va trobar el peculiar OVNI davant de la costa del Maresme. L'ET en qüestió no era un altre que Cobi, la peculiar mascota dels jocs olímpics que va marxar cap a les estrelles al final de la cerimònia de clausura. El globus d'un vaixell amb Cobi a bord es va anar desinflant i això va fer que anés fent moviments erràtics, per aterrar finalment al mar.
Ja ho diuen que "the truth is out there".
divendres, 23 de desembre del 2011
Una llarga llista: mitjans de comunicació que tanquen portes
Lamentablement, el 2011 està sent un any terrible per al periodisme i els mitjans de comunicació. En els darrers dos mesos, les notícies sobre el tancament de mitjans ens arriben sense parar i alguna cosa hem de fer els que estimem la professió.
A continuació poso una llista dels mitjans afectats per tancaments, fusions o reduccions de plantilla. Segurament n'hi ha més, però aquests són dels que tinc confirmació. Clicant damunt de cada mitjà trobareu una notícia de referència, on podreu conèixer les decisions que s'han pres en aquests mitjans.
M'estimo molt la meva professió i considero que molt poca gent defensa els mitjans. No pot ser, però, que davant la situació en la que estem vivint, tot se solucioni amb el tancament de mitjans i amb la reducció de les plantilles.
Els mitjans de comunicació tenen un rol social que consisteix en informar amb la màxima veracitat a la ciutadania. Per tant, cal preservar-los.
A continuació poso una llista dels mitjans afectats per tancaments, fusions o reduccions de plantilla. Segurament n'hi ha més, però aquests són dels que tinc confirmació. Clicant damunt de cada mitjà trobareu una notícia de referència, on podreu conèixer les decisions que s'han pres en aquests mitjans.
- Ràdio i Televisió de l'Hospitalet
- Ràdio i Televisió de Blanes
- Diari ADN
- Gavà TV
- Ràdio Manlleu
- Canal Nord (Alt Empordà)
- Fusió de la Sexta amb Antena 3
- El Punt Avui
- Ràdio i Televisió de Badalona
- Público
M'estimo molt la meva professió i considero que molt poca gent defensa els mitjans. No pot ser, però, que davant la situació en la que estem vivint, tot se solucioni amb el tancament de mitjans i amb la reducció de les plantilles.
Els mitjans de comunicació tenen un rol social que consisteix en informar amb la màxima veracitat a la ciutadania. Per tant, cal preservar-los.
dijous, 22 de desembre del 2011
Les coses com són
Estem a Nadal, època de fer bona cara perquè toca, assistir a sopars amb gent que no aguantes i compartir taula amb familiars que només retrobes quan els convides a dinar o en enterraments. Kitsch, a través de la cançó Vigília, reflecteixen clarament aquesta realitat.
No obstant, també he de dir que els dies de Nadal són unes dates ideals si gaudeixes del que realment val la pena, de la gent que estimes i t'aporta coses i que mai et falla. I sobretot, els que renuncien al consumisme i no se senten culpables si no gasten molts diners per fer els regals. A tots ells i elles, us desitjo un Bon Nadal!!!
No obstant, també he de dir que els dies de Nadal són unes dates ideals si gaudeixes del que realment val la pena, de la gent que estimes i t'aporta coses i que mai et falla. I sobretot, els que renuncien al consumisme i no se senten culpables si no gasten molts diners per fer els regals. A tots ells i elles, us desitjo un Bon Nadal!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)