Sentit comú

Aplicar el sentit comú pot sonar a tòpic. Tothom pensa que això és el que fem la majoria de nosaltres, però, per desgràcia, en moltes ocasions no és així, ens compliquem la vida i, de retruc, la compliquem als altres.


Inevitable no fer referència a les imminents eleccions catalanes. Per sort, demà acaba la campanya i el diumenge podrem descobrir quin serà el govern català per als propers quatre anys. Si ens haguéssim de regir pels mèrits dels principals partits polítics, el panorama és molt desalentador.

Cap partit ha aportat cap proposta concreta de pes -que serveixi per esperonar als indecissos i als que tenen decidit no votar- i la majoria s’ha centrat en desacreditar als rivals (dient que vindrà el llop), aportant testimonis tendenciosos i sense explicar com solucionaran els nostres problemes.

El sentit comú: explicar de manera constructiva el que cal fer, sense fer cas del que diuen els altres. En paraules clares, agafar l’exemple Guardiola i treballar sense mirar el nas del que tenim al costat.

L’aplicació del sentit comú es pot traslladar a moltes altres esferes de la vida. Conduir amb sentit comú podria evitar moltíssims accidents, amb l’economia evitaríem entrar en pous com els que estem. Fins i tot, aplicar el sentit comú serviria per trobar-te els lavabod públics ben nets. Sembla (i és) senzill. L’important és voler (o no).