Un gra massa

L'exageració és un gran defecte que tots acostumem a tenir. Ens agrada explicar les coses posant-hi molt suc, molta teca, perquè així el nostre relat agafarà més rellevància. En relació a aquesta qualitat humana, en la darrera setmana hem assistit a un d'aquests casos on la pilota cada cop s'ha anat fent més grossa.

El programa Tot és molt confús, de Catalunya Ràdio, va fer una petita broma radiofònica al Rei, trucant-lo el dia del seu aniversari per felicitar-lo. A la Casa Reial se'ls va confondre amb el nom del presentador de l'espai -Pere Mas- amb el del nou president de la Generalitat -Artur Mas-. A partir d'aquí va haver-hi una conversa formal, on es va aclarir el malentès i que finalment no es va emetre.

Tot va ser una cosa de nens i una broma que potser no s'hauria d'haver fet. A partir d'aquí, però, alguns mitjans online es van dedicar a atiar el foc, a fer créixer un tema que no donava per més. Es criticava al presentador, al periodista que va fer la trucada. El tema ha crescut tant que fins i tot el CAC ha pres cartes en el tema.

• El programa és d'humor, cal que no ho oblidem. Sí que la broma tenia poca gràcia i es nodria de la confusió (seguint el fil conductor del nom del programa, per cert), però en cap moment intentava res dolent. No es van riure del monarca, se li va explicar en la conversa que no trucaven de part de l'Artur (Mas) sinó del Pere (Mas), i a partir d'aquí hi va haver una conversa trivial.

• No s'ha ofès a ningú. Entenc que el CAC és un organisme que ha de vetllar per la qualitat de les informacions i perquè els mitjans no fereixin la susceptibilitat dels espectadors. Cert que l'acció del programa de Catalunya Ràdio no és exemplar, però tampoc s'ha transgredit res ni s'ha ofès a ningú. Per què no s'actua amb programes que tot el dia fan safareig o amb les portades d'algun diari quan ofereixen imatges sagnants d'atemptats? Potser és més adient actuar contra els temes que són perillosos per l'audiència.

• Respecte al conductor del programa. És cert que és el màxim responsable, però tampoc li poden caure tantes crítiques per aquest tema. És un professional que porta molts anys treballant de periodista i no és just que ara se'l critiqui. Sort que ell s'ho pren amb filosofia i humor.

• La Casa Reial és intocable? Sense faltar al respecte per aquesta institució, sorprèn com una cosa de nens ha generat tan rebombori.

En fi, com sempre s'evidencia que som un país que es complica la vida, que perd el temps en qüestions banals i intranscendents. Si en comptes d'abordar temes així ens dediquéssim a les qüestions importants, segurament ens aniria millor. Però ja se sap, és la natura humana: millor criticar el que ha fet el veí abans de resoldre els problemes que tenim en el nostre entorn més immediat.

¿L'ou o la gallina?

En el món del periodisme, les agències de notícies juguen un paper molt important per a nodrir de continguts als mitjans de comunicació (premsa escrita i també, però en menor mesura, als mitjans audiovisuals). Efe, Europa Press, Agència Catalana de Notícies, Servimedia, entre d'altres, són les que desenvolupen la seva activitat en el nostre territori i que publiquen cada dia teletips per arribar allà on els mitjans no poden.

Des dels dies d'universitat fins l'actualitat sempre havia tingut la convicció de què el teletip precedeix a la notícia, però darrerament he vist en alguns casos que això no passa. Per citar un exemple, fa dues setmanes, El Periódico de Catalunya publicava una notícia sobre la presència de nitrats en les aigües subterrànies de la plana de Vic, a la comarca d'Osona. El sorprenent del cas és que algunes agències de notícies (no diré els noms per no ferir susceptibilitats) van publicar a l'endemà un teletip informant sobre el mateix tema.

Hauria de ser el revés, no? I casos així es produeixen més sovint del que ens pensem. Sempre es pot argumentar que el teletip complementa a la notícia amb nova informació o declaracions d'alguna part interessada, però, ¿quin sentit té desenvolupar un tema quan ja ha vist la llum?

Potser un dels canvis que hauria d'adoptar el periodisme actual és identificar i delimitar els rols de cada una de les parts implicades. Les agències de notícies sempre seran la primera font, aquella que aportarà coneixements als diaris, la matèria prima.

Anant més enllà, hi ha excel·lents periodistes en les agències que poden aportar nous temes, i, sobretot, no limitar-se a transcriure un teletip. Les agències potser haurien de replantejar el seu rol i apostar pel periodisme d'investigació, un gènere molt oblidat i només viu gràcies a programes com 30 minuts o Informe semanal i que, per a mi, és el que garantirà la supervivència de la professió.

Aquest podria ser un primer pas per reorientar un sector que està crisi i que ha de trobar noves fórmules per reinventar-se. D'aquesta manera, potser no veuríem les mateixes notícies en els mitjans (hi ha molts mitjans que informen del mateix) i s'atrauria l'interès dels espectadors. Seria el primer dels nombrosos passos que s'hauran de donar si volem recuperar la nostra estimada professió.

Noms marcats

El passat dijous, diverses entitats d'Olot (la Garrotxa) van demanar, a través d'un manifest, que es recuperés la confiança i l'autoestima de la localitat, després dels fets tràgics que s'han produït en els darrers tres mesos.

Els crims comesos per l'àngel de la mort en el geriàtric de 'La caritat' i el solitari que va matar a quatre persones en resposta a la delicada situació econòmica per la que passava, han fet aparèixer el nom d'Olot en diversos mitjans, i no pas per causes positives.

El que ha passat a la capital de la Garrotxa també va produir-se en un petit nucli de Badajoz conegut com Puerto Hurraco. En aquest sector, pertanyent al municipi de Benquerencia de la Serena, es va produir una greu matança fa més de vint anys. Els enfrontaments entre famílies, enquistats des de fa anys i amb un odi que es va anar fent gran en els racons més amagats de l'ànima, van fer possible que la venjança agafés el protagonisme. El balanç final, 9 morts del poble.

Com he dit, fa més de 20 anys que van passar aquests fets desagradables i funestos. Tot i això, encara la gent recorda aquest poble pels fets tràgics que es van produir i els seus veïns ja estan cansats. Només demanen que no se'ls recordi només per aquests fets i que sigui possible recuperar la normalitat. També deuen pensar el mateix els veïns d'Alcàsser. La humanitat tenim un defecte, ja que acostumem a posar a la llista negra els llocs on hi han passat desgràcies, i ens costa molt canviar aquesta concepció.

Més que fer un rentat la imatge, els veïns d'Olot demanen que no se'ls recordi pels fets desagradables. Jo prefereixo recordar la capital de la Garrotxa pel meravellós riu Fluvià, per la zona volcànica i per la fageda d'en Jordà. Indrets preciosos que s'han de sobreposar a les desgràcies. Que la bogeria d'uns no serveixi per embrutar la bellesa d'un lloc.

Qüestió de prioritats

Segons publica avui La Vanguardia, Telecinco substituirà CNN+ pel canal Gran Hernano 24 hores. Sens dubte, és una notícia dolenta pels que seguim l'actualitat i pels que volem estar al dia de tot el que passa al món.

Què és guanya amb un canal Gran Hermano 24 hores? No m'amagaré que esporàdicament segueixo aquest reality, però també sóc conscient que ja a dia d'avui disposa de molts canals per a la seva difusió: Telecinco emet una gala cada setmana i petits resums diaris, la Siete (també del mateix grup), fa amplis resums del programa i també connecta unes quantes hores al dia amb la casa de Guadalix de la Sierra.

A més, hi ha l'opció, mitjançant Internet i pagant una quota, a veure el que passa a la casa en tot moment. Quina saturació de Gran Hermano, no?!! Amb tot el que hi ha (a més de xarxes socials com el Facebook), els seguidors ja en deurien tenir prou.

Sorprèn també aquesta decisió en un programa que, any rere any, va perdent audiència (18,8% de quota de pantalla), tot i els intents de la Merceditas per cridar l’atenció ficant-se contra Leire Pajín i el Ministerio de Sanidad. Tot perquè la institució ha retirat el patrocini al programa.

Per contra, cada cop hi ha menys canals destinats a la informació pura i dura. Per sort, a Catalunya disposem del 3/24, que ens permet estar al dia de tot el que passa (tant a casa nostra com a la resta del món). Si mirem, però, a la resta de l'Estat espanyol, només ens queda Intereconomía (informen de l'actualitat, però la del PP!!) i poca cosa més (en canal 24 hores de TVE). Amb referents així, s'entén la concepció de molts espanyols sobre Catalunya i que la gent prefereixi veure a verdulers escridassant-se a saber el que passa en el món on vivim.

El primer president

Avui, molts dels nosaltres hem estat pendents dels mitjans, per saber si Artur Mas (CiU) seria proclamat nou president de la Generalitat de Catalunya. Tot era molt previsible i molts ja apuntaven que Mas superaria les votacions, amb l'abstenció del PSC, cosa que ha succeït.

El que m'ha sorprès és que Mas serà el 129è president de la Generalitat. No imaginava que el nostre país hagués tingut tants presidents. Per això, m'ha picat la curiositat per saber qui va ser el primer.

Per a trobar-lo, hem de viatjar 700 anys enrera. Es deia Berenguer de Cruïlles i va estar al capdavant de la Generalitat durant tres anys (1359-1362). El seu breu període al capdavant de la institució no es deu a cap crisi (ni sequeres, ni incendis ni crisis econòmiques), sinó a què li va arribar la mort.

De profunda formació religiosa, va ser bisbe de Girona i també es va postular com un gran defensor de la Inquisició.

La pell fina

Fent referència a la dita que diu "nunca te acostarás sin saber una cosa más", cada dia descobrim que passen coses molt sorprenents en el món en què vivim. L'anècdota d'avui, que m'ha portat a escriure aquest post, fa referència a la denúncia d'un professor d'una escola de Cadis per part dels pares d'un nen musulmà. El motiu, un tema innocent (a primer cop d'ull) i irrelevant: parlar de pernil.

El docent estava parlant d'una zona de Granada (Trévelez), que degut a les seves condicions climàtiques afavoreix la bona curació dels pernils. L'alumne musulmà va demanar-li al professor que no parlés del tema, ja que això ofenia a la seva religió. El mestre no va fer-li cas i, com us podeu imaginar "se ha liao parda" i se l'ha denunciat per maltractament psicològic.

No sabem com acabarà el tema, però pel bé de la societat esperem que la denúncia quedi en un no res. Si no, per aquest regla de tres no podrem parlar a les escoles del Cid, ni dels Reis Catòlics, de Cristòfor Colom, ni dels Estats Units, ja que algú es pot sentir ofès, sigui quina sigui la seva religió.

Vivim en una societat on tot està permès, on impera la cultura del no, i això pot ser molt perillós, perquè es poden superar uns límits.

Per cert, quan jo era petit i hi havia ensaladilla russa a l'escola per dinar, ho aguantava estoicament, i això que és un plat que no suporto. D'acord que no hi ha cap religió que prohibeixi menjar (ni tampoc parlar) aquest plat, però el meu estómac no ho suportava massa bé.

Fantasmes d’alts vols

Tot i que el títol ho suggereixi, no parlaré de la vaga dels controladors, sinó d'una història que conec fa molt temps i que mai m'ha deixat de sorprendre.

Fa gairebé 40 anys, un avió de la companyia nord-americana Eastern feia el trajecte entre Nova York i Miami. Quan la nau estava arribant a la seva destinació, els pilots van detectar un problema en el tren d'aterratge. Després de diverses maniobres per intentar resoldre l'avaria, l'avió es va precipitar en la zona pantanosa dels Everglades. El balanç final va ser de 100 persones mortes i 77 supervivents.

En l'accident van morir el pilot, Bob Loft, i els auxiliars Albert Stocckstill i Don Repo. Després de l'accident, diversos passatgers i membres de la tripulació de la companyia Eastern que feien també el trajecte entre Nova York i Miami van assegurar haver vist els fantasmes de Don Repo i Bob Loft (va passar en prop d'una vintena d'ocasions). Algunes hostesses (per separat) van veure els presumptes fantasmes dels pilots a la cuina de l'aeronau.

El cas, però, més sorprenent, i que posa la "gallina de piel", com diria Johan Cruyff, va passar en un vol amb la mateixa companyia i en el mateix trajecte. Una hostessa va descobrir que hi havia un home a primera classe que no figurava en la llista de passatgers. Vestia com un pilot de la companyia i no responia a les preguntes del personal de l'avió. Finalment va ser el comandant de la nau que va reconèixer que l'intrús era Bob Loft, el qual va desaparèixer davant dels seus ulls.

Causes

Es van investigar els fets i s'arriba a la conclusió que les aparicions tenien lloc en avions del model L-1011 de la companyia Eastern. També es van produir fenòmens similars en avions que la companyia havia llogat a altres empreses. A més, en la majoria dels casos on es van produir aparicions, els avions tenien peces recuperades de l'aeronau accidentada i sempre cobrien la ruta Nova York-Miami.

Pels que siguin seguidors d'aquests temes i vulguin pujar en un d'aquests avions per comprovar-ho, la companyia Eastern no opera des de 1991.