Abans d'ahir, dues persones circulaven en un cotxe a prop de l'embassament de la Serena (a la foto), a la província de Badajoz. Es guiaven amb un dispositiu GPS, que els indicava circular per una antiga carretera que acabava al pantà. Al ser fosc, no conèixer la zona i estar el GPS despistat, el cotxe es va introduir a les aigües del pantà i un dels ocupants va morir ofegat.
Dependència de la modernitat
Aquesta notícia posa de manifest un debat: és indispensable la tecnologia en les nostre vides? Podem viure sense mòbil, sense Ipod, sense Playstation i sense GPS? Tot això ens dóna la felicitat? Hi ha gent que dirà que no, que acostumada a una vida fàcil amb aquests aparells no voldran renunciar a ells, encara que el dia que fallin sigui l'equivalent a la tercera guerra mundial.
Altres, però, cada cop adopten un estil de vida lliure d'aparells prescindibles i sense televisió a les seves llars (hi ha companys de feina que no tenen tele, cosa que em sembla admirable).
Des de fa uns anys existeix un moviment conegut com neoludisme, amb idees molt radicals i que s'oposa totalment a la revolució digital i a la dependència de la tecnologia.
Entre poc i massa, però tinguem en compte una reflexió: un professor meu d'antropologia assegurava que les tribus més aillades de la civilització vivien molt felices i no necessiten res més. Prova això que la tecnologia no dóna la felicitat?
Bon plantejament, amic Duran....és indispensable la tecnologia en les nostre vides? De tot ens hi podem estar, però ens la faciliten, que no feliciten (xist). Però com tot, se n'ha de saber fer un bon ús. I si no recorda "pero si la calle Tamariu la tengo en el GPS". No diré que no és un bon invent, però m'afegiré a qualsevol campanya que demani l'abolició del GPS com a mitjà exclusiu per orientar-nos. Que se n'ha fet d'aquells mapes? de la professionalització dels conductors? dels taxistes, etc...Podria explicar mil i una anècdotes de com he perdut temps, però molt temps, per culpa d'aquest enginy. Apareixer fins a 100 quilòmetres de distància de la destinació per culpa que el carrer d'un municipi era el mateix que una carena muntanyosa que no tenia res a veure amb la destinació.
ResponEliminaAh, i d'això del neoludisme, idem. Només acceptaré el nudisme.
Avui dia sí que és indispensable la tecnologia; una eina útil sempre i quan es faci un bon ús d'ella. Abans no existia la necessitat de tenir un telèfon per enviar missatges, un mp3 per escoltar música o un GPS per tal de saber on anar i es vivia igual, no? Però, poc a poc, s'ha introduït en la nostra vida fent-la indispensable, sobretot per la comoditat, sentir-se connectat amb el món i no sentir-te persona de una altra època.
ResponEliminaParticularment, no sóc partidària del GPS con guia ( recordo la vegada buscant un poble i em va portar a la piscina municipal a la muntanya!)sinó com complement dels memorables mapes...tema apart si es sap llegir o no.. però sense ordinador o de vegades la televisió no sé si sabria viure...
La tecnologia no dóna la felicitat sinó fa que les coses siguin més ràpides de fer o més còmodes...molt trist no si fos que sí!
Ostres ànonim, sé que et conec però ara no caic qui ets. Simplement perquè els que anàvem ahir al carrer Tamariu en l'autocar de l'amor érem pocs...Ja esbrinaré qui ets!!
ResponEliminaIsa,
ResponEliminaNo em diràs que no és bonic recórrer als mapes i a preguntar a la gent del carrer? I molta gent pensa el mateix, que els GPS ens compliquen la vida i eliminen l'encant d'agafar el mapa i planejar una ruta. A més, perdre't volent té encant, perdre't per culpa del GPS posa dels nervis!!