Va crear escola, sense cap mena de dubte, però per desgràcia també va posar de manifest que agafar una antiguitat sense respectar d'on prové no és el més correcte, encara que portis un fuet (dels que fan mal, no dels que es mengen). En aquest sentit, el tràfic de restes arqueològiques torna a estar d'actualitat en els darrers dies.
Durant aquesta setmana hem vist com una dona boliviana intentava enviar cap a França -i per correu ordinari- una mòmia de la cultura inca. Estava en molt bon estat i es va trobar per casualitat, en una cerca rutinària. La dona, no sabem si dient la veritat o no, va dir que un ciutadà peruà li havia donat un paquet, sense donar detalls del que hi havia dins. Imaginem que com a mínim ho deuria fer per correu certificat i com a objecte fràgil.
La picaresca, és un dels grans valors que ha de tenir un arqueòleg. Sinó que li preguntin a Borchard, el descobridor del bust de Nefertiti al 1913. Conscient de la bellesa d'aquesta obra d'art, va decidir amagar-la i declara com una peça de guix sense valor. Des d'aleshores està en un museu de Berlin.
També és d'imaginar que amb el pas dels anys i amb el sorgiment de la consciència cultural de cada país s'han multiplicat les tensions entre nacions: Grècia enfrontada amb Gran Bretanya pels frisos del Partenó i les Cariàtides, Egipte amb mig món (hi ha antiguitats egípcies en qualsevol museu, fins i tot al de Montserrat!) i Gran Bretanya amb l'Iran, entre d'altres.
Sobre aquest darrer cas, el govern iranià va trencar relacions amb el Museu Britànic per no retornar el cilindre de Ciro (segle V a.C) a principis d'aquest any.
El motiu: no era el moment adequat degut a les tensions populars que es vivien al país. Sí, no és el millor context per retornar la que es considera primera declaració de drets humans de la història, però si et compromets cal complir amb la paraula. En cas contrari, no dius res i que dia passa any empeny, com fa la majoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada