Ens desplacem a l'Alemanya nazi, a la dècada dels 30. Una de les prioritats de Hitler es va centrar en prohibir el tabac, ja que considerava que era un cost massa elevat per a l'Estat i alhora perjudicava la salut dels alemanys. Es va prohibir fumar en hospitals, oficines públiques i en cases de descans. Fins i tot es posava la imatge d'una calavera a les caixetes de cigars per disuadir als fumadors, una mesura que s'aplica ara i que, com podem veure, ja fa temps que estava inventada.
També l'Islam s'adapta als nous temps i fomenta la prohibició del tabac entre els seus fidels. La segona organització islàmica més gran d'Indonèsia va prohibir al març d'aquest any el tabac als més de 30 milions seus de seguidors. El motiu era ben senzill: fumar et mata lentament i l'Alcorà condemna clarament el suicidi. Una decisió que té mèrit en un país que és el tercer consumidor mundial de tabac.
A casa nostra, la Vanguardia publica, en la seva edició del dia 20, un article anomenat La Barcelona más fumadora i que informa sobre un llibre titulat Drogues, dolços i tabac, editat per l'Institut de Cultura de Barcelona. Aquesta obra analitza el paper dels dolços i les drogues en la Barcelona del segle XVIII. Una de las curiositats, entre moltes altres, és que el bisbe de la ciutat va prohibir als capellans que fumessin durant la missa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada